Enric Vila
Amb els elements que reben de Barcelona, les elits de Madrid ja fa temps que no pateixen per la independència de Catalunya. Tot i així els fa por que, com ha passat de manera recurrent, el conflicte català doni als perdedors de la Transició la possibilitat d'accedir als òrgans de govern de l'Estat. Les quatre guerres civils que Espanya ha patit des del segle XIX han començat totes amb revoltes a Catalunya (….)
Bon dia,
Avui tornarem a parlar de la Xina, que és un país que no s'acaba mai i cada dia té més influència a Europa i marca més l'agenda de les relacions internacionals. A Catalunya, la llengua xinesa –o hauríem de dir el mandarí– es va obrint camí ràpidament entre els joves, cosa que fins no fa gaire era impensable. Jo encara recordo llegir el 2009, en un diari anglès, que el Primer Ministre d'Austràlia parlava xinès com si fos una gran cosa. (…)
The Movement to Make Texas Its Own Country. Graeme Wood. The Atlantic
“We have to decide,” Daniel Miller told me, speaking Texan to Texan: “What is right for our people? Do Texans, at a fundamental level, want the right to be governed by themselves?” If Catalonians, Kurds, and Scotsmen deserve their own land, he said, Texans do too (...)
No és casualitat que el PSC flirtegi amb la possibilitat d'acabar amb la immersió lingüística justament ara que Ciutadans se'n va a l'aigua i que VOX creix com l'escuma. Quan el futur es veu negre acostuma a passar que la història t'arrossega cap al passat com els remolins que fan els transatlàntics en el moment d'enfonsar-se en la immensitat de l'oceà (…)
Bon dia,
A mitjans d'octubre la Societat d'Estudis Militars va dedicar una jornada a la política de defensa d'Israel. Hi van participar el periodista israelià Ben-Dror Yemini, que és expert en propaganda de guerra; Uzi Rubin, que va ser cap del sistema de míssils d'Israel durant els anys 90, i Adrià Fortet, que és investigador de la Universitat Autònoma. (…)
– Suposo que atacaràs Òmnium Cultural i les figures que van fer la vida impossible a Pla en nom del país, oi, en el llibre? –m’han preguntat tot dinant.
No. El que va passar amb el premi de les Lletres Catalanes diu més de la repressió espanyola que no pas dels membres del jurat. La pregunta és per què existia i existeix encara una entitat com Òmnium (..)
L'únic obstacle que impedeix la investidura de Pedro Sánchez és l'empresonament d'Oriol Junqueras, tot i que la presó també podria ser finalment l'incentiu que la fes possible, en l'actual guerra de nervis. El líder d'ERC no vol tornar a ser el cornut que pagui el beure. La darrera vegada que va intentar passar la mà per la cara als convergents, va acabar menjant-se els plats trencats de Mas i Puigdemont. (…)
(…) La Transició ha quedat liquidada i tornem al patró dels anys trenta. Albert Rivera ha corregut la sort del general Prim i de Francesc Cambó ―i també de Miquel Roca― adaptada a les fórmules de l’època. A Prim el van assassinar i a Cambó el van enverinar, després de pagar la guerra a Franco contra el seu propi país. (…)
(…)El temps ha robat al Mas l’èpica de mola solitària que vigilava el paisatge amb els Pirineus nevats de fons. A mesura que les carreteres han proliferat, el Mas ha quedat submergit en un espai cada vegada més artificial i engabiat. No hi ha vaques, ni se senten les gallines, els sembrats s’han reduït i els cotxes cada dia passen més a prop. (…)
El tema de les eleccions de diumenge no és ni la unitat d'Espanya ni la llibertat de Catalunya, és la maduresa dels votants independentistes. Per primera vegada des de l'1 d'octubre, la majoria d'electors tenen plena consciència que els partits que defensen l'autodeterminació estan liderats per titelles. Des de la transició que la violència de Madrid no abocava tant els catalans al realisme. (…)
(…) La veritat és que cap altre polític de la seva època va veure venir amb tanta claredat les pulsions genocides dels espanyols, de dretes i d'esquerres, contra Catalunya. Fundador dels escamots d'Estat Català, va ser acusat de feixista per mirar de donar al país uns mínims mitjans d'autodefensa en un moment en el qual a Europa tothom anava a bufetades Dencàs es va haver de defensar de l'anarquisme i del franquisme i va ser un dels pocs exiliats de Tànger que la dictadura no va deixar tornar. (…)
(…) El meu nou amic es treu el puro de la boca amb un gest teatral i, fent tub amb els llavis humits i sanguinolents, expulsa el fum a poc a poc, com si fos multimilionari i acabés de comprar tot el temps del món. Un núvol gris s’eleva dibuixant formes estranyes en la fosca. Jo les segueixo amb la mirada com si s’evaporés un somni. (…)
(…) Les bases del malestar actual es van posar ja fa molts anys, quan Catalunya tot just estrenava la seva autonomia. Quim Torra és la degeneració del pujolisme clàssic, sempre trampós i pagesívol, sempre fàcil d'escarnir, però sempre victoriós. El populisme és un carlisme d'origen pagès i botiguer, però ha sigut als grans despatxos de les grans ciutats cosmopolites on s'ha pastat la infantilització dels polítics i de les masses. (…)
(…) Els responsables polítics actuals han tendit a creure que Barcelona s'havia de preocupar més de París i Londres, que no pas de Tolosa o Marsella. Però ja he explicat moltes vegades que l'August Rafanell té ben recollits, en una obra de mil pàgines, els intents que Barcelona ha fet per capitalitzar aquest espai, al llarg de la història. (…)
Diuen els estudis científics que quan una persona es troba en una situació que li recorda una mala experiència la química del seu cos canvia i recupera els patrons que el van ajudar a sobreviure. El cos recorda més enllà de la nostra voluntat i de la nostra memòria conscient. Un cas extrem seria el del soldat que ha tornat del front i corre a refugiar-se sota d'una taula perquè ha sentit espetegar una porta o un cobert que queia a terra. (…)
(…) Un país està fet dels llibres que llegeix i dels debats que té. Si pensem que el llibre de capçalera de Jordi Pujol era tombes flamejants, de Ventura i Gassol, i que el de Ramon Trias Fargas era Les flors del mal, de Baudelaire, entendrem el procés i moltes de les coses que van passar a la Transició. Si agafem la tesi doctoral de Junqueras, intuïtiva però pensada per cobrir l'expedient, també veurem la situació més clara (…)
(…) És possible que, els propers anys, Londres passi penes i treballs per adaptar-se a la nova situació, però a la llarga tornarà a definir els ideals de llibertat del món democràtic. Johnson i els seus col·laboradors no han buscat sortides fàcils que acontentessin a tothom. Tampoc no han intentat ampliar la base, ni s'han inventat problemes de convivència per excusar la dificultat de l'empresa que tenien al davant. (…)
Maragall va demanar un Estatut per neutralitzar el profit que CiU treia de l'ocupació espanyola pactada entre Franco i el Rei. Zapatero va prometre que recolzaria el text que votés el Parlament per ajudar el PSC a guanyar la Generalitat i perquè donava per perdudes les seves eleccions. Rajoy va portar l'Estatut als tribunals per tapar la castanya electoral que s'havia clavat el PP després d'intentar atribuir a ETA l'atemptat de l'11-M. (…)