I ara què? (BdR)

Bon dia,

Maragall va demanar un Estatut per neutralitzar el profit que CiU treia de l'ocupació espanyola pactada entre Franco i el Rei. Zapatero va prometre que recolzaria el text que votés el Parlament per ajudar el PSC a guanyar la Generalitat i perquè donava per perdudes les seves eleccions. Rajoy va portar l'Estatut als tribunals per tapar la castanya electoral que s'havia clavat el PP després d'intentar atribuir a ETA l'atemptat de l'11-M.

Amb l'Estatut liquidat, Mas va abraçar les consultes per desbancar el Tripartit, controlar l'independentisme i rebaixar la pressió que l'Estat feia sobre CiU, a través d'homes propers a Pujol, com Prenafeta i Alavedra. Junqueras podria haver denunciat que el 9-N era una farsa, però va callar davant de l'acord entre Mas i Rajoy, i va permetre que el govern bescanviés el referèndum que havia promès per una consulta innòcua.

Pablo Iglesias va agafar llavors la bandera de l'autodeterminació amb la idea de presentar-se com la solució d'esquerres tant a Catalunya com a Espanya. Estava convençut que, igual que el PSC, a l'hora de la veritat els convergents no se sumarien mai a una proposta de referèndum i que el PSOE no tornaria a alçar mai més el cap. Mas i Junqueras, mentrestant, van idear unes autonòmiques disfressades de plebiscit, que eren una burla als votants, per fer la independència en 18 mesos. (…)