Tinc aquí davant meu un llibre en anglès coordinat per Flocel Sabaté, The Crown of Aragon. A Singular Mediterranean Empire, que m’ha fet pensar, curiosament, en una biografia que vaig llegir fa poc de Charles de Gaulle. El líder de la França lliure no tenia el carisma natural de Winston Churchill, l’home que li va obrir les portes de la història quan el seu país i el seu exèrcit el van deixar a l’estacada. (…)

El català és el pecat original de l'Estat espanyol. És la penyora que les elits del país van entregar a Castella per poder gaudir de l'or de les Amèriques. Si Barcelona s'hagués beneficiat de l'Imperi espanyol igual que els escocesos es van beneficiar de l'imperi Britànic, és possible que el català hagués esdevingut una relíquia com les piràmides d'Egipte o com la Dama d'Elx. (…)

Bon dia,

Avui parlarem de contes infantils i especialment de contes de Nadal. Vull aprofitar el clima de festes -i de discoteca, aquest matí al Velodromo- per parlar de la segona edició d'un dels millors llibres per criatures que he llegit: Agafi's fort el barret, Senyora Jensen! El va escriure la Diana Coromines fa molts anys. Després de dormir en un calaix durant més d'una dècada, el 2016 es va publicar en una editorial molt petita, amb una edició molt bonica (…)

Bon dia,

Vam dir que faríem un altre programa sobre Occitània i aquí estem, complint com sempre. Hem convidat el Marçal Girbau, que és la primera persona que em va parlar del nostre somni transpirinenc amb una mica de profunditat després de llegir el llibre d'August Rafanell, La il·lusió Occitana, un llibre que no em cansaré de recomanar. (…)

Bon dia,

Fa uns anys, quan encara no escrivíem tan bé, l'Abel Cutillas i jo acostumàvem a comentar els llibres que llegíem amb una certa regularitat. Fos en una taula de restaurant o en la barra d'una cocteleria, potser amb una copa de més, discutíem sobre el futur d'Europa i el paper que volíem jugar al món a través de les novetats o els clàssics que ens interessaven més. (…)

Bon dia,

Avui tornarem a parlar de la Xina, que és un país que no s'acaba mai i cada dia té més influència a Europa i marca més l'agenda de les relacions internacionals. A Catalunya, la llengua xinesa –o hauríem de dir el mandarí– es va obrint camí ràpidament entre els joves, cosa que fins no fa gaire era impensable. Jo encara recordo llegir el 2009, en un diari anglès, que el Primer Ministre d'Austràlia parlava xinès com si fos una gran cosa. (…)

Bon dia,

A mitjans d'octubre la Societat d'Estudis Militars va dedicar una jornada a la política de defensa d'Israel. Hi van participar el periodista israelià Ben-Dror Yemini, que és expert en propaganda de guerra; Uzi Rubin, que va ser cap del sistema de míssils d'Israel durant els anys 90, i Adrià Fortet, que és investigador de la Universitat Autònoma. (…)

(…) La Transició ha quedat liquidada i tornem al patró dels anys trenta. Albert Rivera ha corregut la sort del general Prim i de Francesc Cambó ―i també de Miquel Roca― adaptada a les fórmules de l’època. A Prim el van assassinar i a Cambó el van enverinar, després de pagar la guerra a Franco contra el seu propi país. (…)

(…) La veritat és que cap altre polític de la seva època va veure venir amb tanta claredat les pulsions genocides dels espanyols, de dretes i d'esquerres, contra Catalunya. Fundador dels escamots d'Estat Català, va ser acusat de feixista per mirar de donar al país uns mínims mitjans d'autodefensa en un moment en el qual a Europa tothom anava a bufetades Dencàs es va haver de defensar de l'anarquisme i del franquisme i va ser un dels pocs exiliats de Tànger que la dictadura no va deixar tornar. (…)

(…) Els responsables polítics actuals han tendit a creure que Barcelona s'havia de preocupar més de París i Londres, que no pas de Tolosa o Marsella. Però ja he explicat moltes vegades que l'August Rafanell té ben recollits, en una obra de mil pàgines, els intents que Barcelona ha fet per capitalitzar aquest espai, al llarg de la història. (…)

(…) Un país està fet dels llibres que llegeix i dels debats que té. Si pensem que el llibre de capçalera de Jordi Pujol era tombes flamejants, de Ventura i Gassol, i que el de Ramon Trias Fargas era Les flors del mal, de Baudelaire, entendrem el procés i moltes de les coses que van passar a la Transició. Si agafem la tesi doctoral de Junqueras, intuïtiva però pensada per cobrir l'expedient, també veurem la situació més clara (…)

Maragall va demanar un Estatut per neutralitzar el profit que CiU treia de l'ocupació espanyola pactada entre Franco i el Rei. Zapatero va prometre que recolzaria el text que votés el Parlament per ajudar el PSC a guanyar la Generalitat i perquè donava per perdudes les seves eleccions. Rajoy va portar l'Estatut als tribunals per tapar la castanya electoral que s'havia clavat el PP després d'intentar atribuir a ETA l'atemptat de l'11-M. (…)

El bar del Rick d’avui és del tot improvitzat. La Diana Coromines va trucar ahir a darrera hora i va preguntar si podia portar a Casablanca un amic seu d’aquests que té repartits per Europa. Sortia d’una conferència sobre el model militar de Finlàndia que s’havia celebrat a l’Ateneu amb gran èxit d’assistència. Un dels ponents era Johan Häggman, un amic seu finlandès, de llengua sueca, que és politòleg, ha treballat molts anys per la Comissió Europea i té un màster en relacions internacionals i diplomàcia. (…)

(…) Torné apareixia al costat de l’articulista de La Vanguardia despentinat, però somrient. També feia cara d’acabar-se de llevar, però en comptes d’aparèixer amb una samarreta de coll gastat i una informalitat trista, de senyor que ha treballat tota la nit, lluïa una camisa i una americana despreocupada, de bohemi d’ocasió. Se’l veia més viu, més despert, menys preocupat pel seu futur. Com si hagués d’anar a tancar les vacances en alguna terrassa empordanesa, abans de tornar a Barcelona. (…)

Em va arribar, entre les notícies fresques i lleugeres de l'estiu, que són aquestes que et fan somriure i divagar alhora, que la filla de l'escriptor Pere Calders s'ha tornat seguidora dels culebrots turcs més exitosos. Em diuen que la moralina engomada i sentenciosa de TV3 començava a portar-li mals records, de l'època del NO-DO, i que aquest estiu, quan tenia ganes de distreure's, en comptes de posar-se un programa en català, buscava produccions realitzades a Istanbul. (…)

(…) A la Catalunya actual, els morts caminen, els edificis romanen intactes, els articulistes han conservat les seves columnes, encara que diguin cada dia més bestieses. La repressió com a molt et pot portar a passar uns quants anys a la presó, si no marxes a l’exili. No hi ha llistes negres, que jo sàpiga. Les depuracions es realitzen amb l’estil de sempre, incentivant els responsables a treballar, per iniciativa pròpia, “en la direcció del Führer”. (…)

(…) Quan els pobles europeus que havien estat esclafats per l'imperialisme i per la guerra freda van tornar a reviscolar, Brussel·les es va trobar en una cruïlla de camins. Alemanya era la potència del continent que tenia més motius per posar un final sensat a l'universalisme malaltís que havia provocat les dues guerres mundials, després d'un segle i mig de colonització europea del món. (…)

(…) Six months after he arrived in Brussels, Johnson began to churn out sly, exaggerated stories that cast the European project as bureaucratically insane. Snails were to be designated as fish, he wrote. Berlaymont, the European Commission’s headquarters, was to be blown up. Condom sizes were to be standardized. “The E.C. has dismissed Italian plans for a maximum condom width of fiftyfour millimetres,” Johnson reported in the Telegraph on May 8, 1991. (...) Johnson’s stories caused a sensation. His British rivals were ordered to find and replicate them, which they failed to do, because there was rarely anything there. He was a figure, almost, of self-parody. (…)

Marina Porras, Bernat Dedéu i Maria Vila van passar pel Bar del Rick per parlar de la trajectòria i el futur d’Elsa Artadi.

Xavier Bru de Sala va passar pel bar del Rick i va parlar amb l’Enric Vila de la situació de Catalunya i del seu nou llibre Barcelonismes (…)