Bon dia,

Vam dir que faríem un altre programa sobre Occitània i aquí estem, complint com sempre. Hem convidat el Marçal Girbau, que és la primera persona que em va parlar del nostre somni transpirinenc amb una mica de profunditat després de llegir el llibre d'August Rafanell, La il·lusió Occitana, un llibre que no em cansaré de recomanar.

En el podcast anterior vam parlar de la xarxa de ciutats dels nostres veïns occitans. Vam explicar com el substrat urbà de l'edat mitjana s'ha mantingut a despit dels esforços que França ha fet per esborrar-la. El Pol Bragulat, que avui torna a ser aquí, ens va portar dades demogràfiques i vam parlar de les necessitats de ciutats com Marsella, Bordeus, Tolosa i Montpeller, i del magnífic equip que farien amb Barcelona.

Avui ens centrarem en les armilles grogues i en el paper que poden jugar en la renaixença de l'ideal occitanista. Els intents de convertir França en una mena de nació Start Up ha destapat tensions entre París i els ciutadans que viuen a la perifèria de l'Estat francès. Al final els enemics de la grandeur no han sigut els africans de les banlieus de París que cremaven cotxes a principis dels 2000, sinó els occitans de la França profunda.

Com han remarcat alguns intel·lectuals francesos mentre l'economia de París continua creixent, els pobles i les ciutats petites i mitjanes perden el tren de la globalització. Segons alguns estudis, el 60 per cent dels francesos viu en zones que han quedat apartades del progrés i dels centres econòmics més dinàmics, malgrat l'esplèndida xarxa ferroviària construïda per Mitterrand als anys 80. En aquests espais perifèrics decadents s'hi concentraria el 80 per cent de les classes populars d'origen francès.

Alguns intel·lectuals com Christophe Guilluy han vist en aquesta situació una nova geopolítica interior marcada per la tensió entre la capital i la perifèria. De moment, aquesta guerra freda ha estat aprofitada per la família Le Pen, més que no pas pels occitanistes. A ciutats com Avinyó, Arles o Tarascó, la vila de l'escriptor Alphonse Daudet, proliferen les cases abandonades i les grans superfícies de baixa qualitat. (…)

Subscriptors