L'exemple anglès
La victòria de Boris Johnson és segurament el triomf més clar que la democràcia ha viscut els darrers anys. Com sempre des de l'edat mitjana, Anglaterra encapçala la lluita per la defensa de la llibertat al món, mentre Catalunya es deixa arrossegar pels seus fantasmes, després d'haver estat la primera a alçar-se contra els abusos de poder.
Amb una mica més del 40 per cent dels vots, el govern de Johnson en tindrà prou per treure la Gran Bretanya de la Unió Europea, amb acord o sense. Els sectors que fa mesos que l'insulten en nom de la democràcia esgrimiran l'argument del 50 per cent, igual que l'unionisme fa a Catalunya, però no servirà de res. Ara tothom ja sap quin és el preu polític i electoral d'escarnir i menysprear un referèndum.
La cultura democràtica anglesa ha passat per sobre de les objeccions catastrofistes i els cants de sirenes de la casta que creia controlar la voluntat del país. L'exemple anglès no tindrà el mateix efecte a tot arreu, com ja sabem per la història, i com es pot intuir a Catalunya, on l'opinió publica és més supersticiosa i de seguida menja de la mà de l'enemic, si se li donen un mínim d'excuses cofoistes.
Sembla un acudit o un advertiment de la història que la victòria de l'exalcalde de Londres s'hagi produït just 10 anys després de les consultes populars d'Osona i d'Arenys de Munt. És possible que la victòria de Johnson eixampli la finestra d'oportunitat que Catalunya tenia per aconseguir la independència però ben segur que també polaritzarà el debat polític al conjunt d'Europa.
La pressió que les elits econòmiques, intel·lectuals i burocràtiques de Brussel·les ja no poden fer contra el poble britànic, es girarà ara contra els països petits, que intentin seguir l'exemple de Londres. El manifest que els hispanistes Paul Preston i John Elliot han signat al costat de Fernando Savater per demanar al PSOE que no traspassi els límits de la Constitució espanyola n'és un primer símptoma.
Amb la seva victòria, Johnson ha tornat a posar el referèndum al centre del joc polític europeu, com a eina per resoldre els conflictes de fons. Encara que hagi dit que no serà tan tou com a David Cameron a l'hora de permetre que Escòcia es torni a autodeterminar, no podrà evitar una nova consulta. Cap polític pot anar contra la lògica que l'ha encimbellat al poder.