(…) Fa mesos que penso en un passatge de Viaje en autobús molt bo, en el qual Josep Pla escriu que la història és millor poder llegir-la al llit, tranquil·lament, que no pas haver de viure-la. Pla va escriure el llibre en un context de destrucció material i espiritual terrible, poc després de la Guerra Civil. Si esmento el títol en castellà és perquè va haver de publicar-lo per nassos en aquesta llengua.

A la Catalunya actual, els morts caminen, els edificis romanen intactes, els articulistes han conservat les seves columnes, encara que diguin cada dia més bestieses. La repressió com a molt et pot portar a passar uns quants anys a la presó, si no marxes a l’exili. No hi ha llistes negres, que jo sàpiga. Les depuracions es realitzen amb l’estil de sempre, incentivant els responsables a treballar, per iniciativa pròpia, “en la direcció del Führer”.

Tot i això, detecto un clima d’idiotització que em fa pensar en els anys quaranta. El procés jugava amb un xaronisme infecte, però tenia una certa base de realitat, ni que fos d’una qualitat primària i emotiva. Tant els independentistes, com els unionistes ―com els que només odien Espanya perquè no hi troben el seu lloc o en van ser expulsats fa una o dues generacions―, tenien espai per esplaiar-se, ni que fos de manera sorollosa i barroera. (…)

Subscriptors