5 de juliol 2008

Des de la terrassa de ca la Xènia es veu el rocam que porta fins a Lloret, la punta de Tossa i, a mà dreta, el mar obert. L’aigua remulla els matolls que creixen als peus de la terrassa i fa una dent fins a la cala de l’esquerra, que és la típica de la zona amb poca sorra, molta roca i un amfiteatre de cases construïdes a la muntanya, entre els pins.

A la cala no hi falta el bar groller per alimentar els banyistes. L’aigua és transparent, tot i que hi ha uns fils de neu que es belluguen ondulants al so de les onades i uns verds turquesa que semblen destenyits de la vegetació. Com més net és el cel, més fosc és el blau i més sensació de roca mineral dóna la massa d’aigua de seguida que agafa una mica de fondària. Com més mineral és l’aparença del mar, més bonica és l’escuma blanca que brolla quan les embarcacions el tallen amb la quilla.

Subscriptors