Bon dia,

Avui parlarem de Josep Dencàs. Els qui no llegiu llibres d'història potser haureu vist imprès el seu nom en algun d'aquests articles que la premsa pública cada dia per intentar relacionar l'independentisme amb el feixisme o amb comportaments polítics eixelebrats.

Dencàs és una de les figures de la història de Catalunya més maltractada per la premsa i per les universitats. Nascut a Vic el 1900, és recordat per la seva pintoresca actuació al capdavant de la conselleria de Governació durant els fets d'Octubre.

Com que va ser l'únic polític que no es va prendre la insurrecció de broma, ni va acceptar la legitimitat dels tribunals espanyols, se'l pinta com un petit Mussolini amb plomalls. Una mica com li passa a Sílvia Orriols, tot val contra la seva figura i les seves conviccions. Setanta anys després encara se'l fa servir d'espantall per desacreditar l'independentisme.

La veritat és que cap altre polític de la seva època va veure venir amb tanta claredat les pulsions genocides dels espanyols, de dretes i d'esquerres, contra Catalunya. Fundador dels escamots d'Estat Català, va ser acusat de feixista per mirar de donar al país uns mínims mitjans d'autodefensa en un moment en el qual a Europa tothom anava a bufetades Dencàs es va haver de defensar de l'anarquisme i del franquisme i va ser un dels pocs exiliats de Tànger que la dictadura no va deixar tornar.

Per parlar-ne tinc avui amb mi Frederic Josep Porta i Capdevila, que és llicenciat en polítiques, màster en història del món i estudiant de doctorat de la Universitat Pompeu Fabra. El Frederic és membre del grup de Recerca de la Universitat Pompeu Fabra Estats, Nacions i Sobiranies i parla anglès, italià i xinès. Actualment està fent la tesi sobre Batista i Roca, figura de la qual parlarem un altre dia. Mentrestant prepara un llibre sobre Dencàs amb els historiadors Fermí Rubiralta, Fèlix Villagrassa i Jordi Gascó.

Subscriptors