El tema de les eleccions de diumenge no és ni la unitat d'Espanya ni la llibertat de Catalunya, és la maduresa dels votants independentistes. Per primera vegada des de l'1 d'octubre, la majoria d'electors tenen plena consciència que els partits que defensen l'autodeterminació estan liderats per titelles. Des de la transició que la violència de Madrid no abocava tant els catalans al realisme.

És veritat que, com passa a Hong Kong, els catalans que defensen la llibertat del seu país es veuran obligats a triar entre un ventall de propostes artificials, filtrades d'avantmà per la metròpoli. Però ni Espanya és la Xina ni Catalunya no és Hong Kong. Catalunya és una nació mil·lenària amb una llarga tradició política i Espanya està lligada als valors liberals europeus per tota mena d'interessos i vincles geopolítics.

Justament perquè votar a Catalunya s'ha tornat difícil, també s'ha tornat més important que mai. Espanya necessita empènyer l'independentisme cap a l'abstenció per matar l'esperit de l'1 d'octubre. Des que van començar els judicis farsa, tota l'estratègia de l'Estat ha consistit a devaluar el valor del vot per mirar d'expulsar els catalans de la democràcia espanyola.

Espanya no pot funcionar contra dos milions i mig d'independentistes, que tenen família i amics i viuen arrelats a tot el territori català. Encara que l'estat controli la cúpula dels partits processistes no pot controlar els sentiments i l'imaginari polític que representen els seus líders. Votar, ni que sigui una cabra, és un acte de realisme polític imprescindible per mantenir obert el conflicte amb Espanya.

L'Estat intenta girar l'idealisme dels catalans contra ells mateixos aprofitant el desencís que ha escampat la traició dels seus dirigents. (…)

Subscriptors