El català a l'escola (BdR)

Bon dia,

El català és el pecat original de l'Estat espanyol. És la penyora que les elits del país van entregar a Castella per poder gaudir de l'or de les Amèriques. Si Barcelona s'hagués beneficiat de l'Imperi espanyol igual que els escocesos es van beneficiar de l'imperi Britànic, és possible que el català hagués esdevingut una relíquia com les piràmides d'Egipte o com la Dama d'Elx.

Les elits catalanes van entregar l'idioma del país i el poble va lluitar per preservar-lo perquè el va identificar amb la seva llibertat. Catalunya és el català i el català és la llengua dels seus homes lliures, dels ciutadans que se senten forts perquè se saben hereus d'una cultura que ha resistit els daltabaixos de la història i les pulsions autoritàries europees. Sense la força que li dóna el català, Barcelona seria una ciutat tan provinciana com Lió o com Sevilla.

Una llengua és un mercat, i també és una tradició, i el català és el dipositari de la memòria de l'imperi medieval i l'esperança mai perduda de recuperar-lo. El català és imprescindible per poder explicar per què Barcelona no ha acabat com Nàpols o com Gènova, o com d'altres grans ciutats de l'arc mediterrani que havien jugat un paper de primer ordre i que ara es troben decadents i adormides. De l'amor al català en surten els Miró i els Dalí, i el modernisme i la Sagrada Família que tant han contribuït a impulsar Barcelona en les darreres dècades.

Si l'idioma s'extingís, Catalunya perdria la capacitat d'explicar la seva pròpia història. No podria dialogar amb el món sense intermediaris i es quedaria sense l'últim bastió de la seva independència i de la seva idea de grandesa. Ciceró deia que l'estigma de l'esclau és parlar la llengua del seu amo. Nosaltres, com que som més fenicis que no pas imperialistes, d'entrada vam pensar que fer servir un idioma estranger per comerciar i per dominar el món no seria pas un drama. La resta de la història és prou coneguda.