No és casualitat que la justícia belga hagi suspès l'euro ordre contra Puigdemont just el mateix dia que ERC anunciava un acord per investir Pedro Sánchez. Gabriel Rufián té raó de dir que Puigdemont campa lliure per Europa gràcies a Junqueras. El que no diu és que l'objectiu del líder d'ERC és utilitzar el seu sacrifici per substituir els convergents en el paper de nens privilegiats del règim del 78.

Junqueras sap que la carta que Madrid i Brussel·les tenen més a mà per mirar de tapar l'impacte de l'1 d'octubre és intentar que l'imaginari d'ERC envernissi el sistema de la transició com abans ho feia el pujolisme. Espero que el líder republicà també tingui present que el seu pacte amb el PSOE tornarà a enviar el Titànic espanyol de cap contra l'iceberg català, aquesta vegada més de pressa i de forma més violenta.

A l'hora de la veritat, ningú no voldrà pagar el preu d'integrar ERC a la vida política espanyola. L'oposició de Madrid criticarà la submissió de la justícia estatal als tribunals europeus. Els convergents no es conformaran a jugar el paper de comparsa que feien els republicans però tampoc podran absorbir el nucli dur del seu antic electorat, que és el que sempre porta problemes.

L'espai dels dissidents s'eixamplarà. La taula de diàleg serà una font de crispació perquè tothom s'hi asseurà lligat de mans i peus, condemnat a fer electoralisme. El pacte amplificarà les frustracions dels votants, tant a Espanya com a Catalunya. A mesura que Madrid tregui els raspalls, els nois que Junqueras ha encimbellat potser aniran creient que ja no el necessiten.

El pla de tornar al 2006 amb ERC domesticada només té recorregut en la imaginació dels periodistes i els polítics que necessiten la unitat d'Espanya per satisfer els seus capricis personals. Ha plogut molt des d'aquella consulta de l'Estatut, que els catalans van votar a desgana. Les mentides del procés, igual que les mentides de la guerra d'Iraq, han destruït els elements que feien possible una democràcia cofoista dirigida des de dalt.

Subscriptors