Aquest Nadal m'han caigut a les mans dues biografies de Hitler que tenen la virtut de no deixar-se absorbir per la llegenda negra creada per l'impacte de l'Holocaust, el trauma de la guerra i els interessos més o menys cínics de les potències vencedores. Totes dues lamenten que els historiadors que l'han estudiat fins ara s'hagin deixat dominar pel clima de ressentiment i demonització que envolta el personatge.

Totes dues miren de posar sobre la taula les contradiccions i les virtuts de l'home i el polític enterrat pel monstre. En la introducció del seu estudi, Volker Ullrich recorda com el 2004 els periodistes encara es preguntaven, en motiu de l'estrena de Downfall, si era lícit de descriure Hitler com un ésser humà. Brendan Simms deixa caure que l'obsessió de Hitler amb el nacionalisme bavarès ha estat estranyament obviada.

L'estudi d'Ullrich, publicat en dos volums, se centra en les interioritats de l'home i de la política alemanya, mentre que el llibre de Simms explora més les arrels intel·lectuals i biogràfiques de la política del dictador. Tots dos autors passen com una piconadora per sobre de la imatge típica de l'oportunista ordinari i visceral que va arribar al poder enlairat per una onada de casualitats imprevisibles i catastròfiques.

Així com Ullrich pinta Hitler com un líder llegit i calculador, amb una idea del poder més complexa i sofisticada que la dels seus adversaris, Simms busca en l'experiència de la primera guerra mundial els pilars de la política nazi. La seva teoria que Hitler va actuar marcat per la por que l'Alemanya sorgida del Pacte de Versalles fos esclafada per una globalització dominada per l'imperialisme anglosaxó resulta molt creïble.

Simms no justifica Hitler quan deixa caure que es va fer un tip d'anar a bufetades amb els independentistes bavaresos i que, en canvi, no consta que agredís mai cap jueu o que s'hi portés malament pel fet de ser-ho. El llibre explica l'antisemitisme nazi com la continuació de l'odi que Hitler tenia al separatisme bavarès, en un món dominat per grans imperis, molt racistes i cohesionats per dalt, en el qual Alemanya havia arribat tard.

El discurs de Simms fa pensar en l'assaig que Christopher Clark dedica al nazisme en el seu darrer llibre, Time and Power. (…)

Subscriptors