Bon dia,

Vaig conèixer l'Abel Cutillas ara fa deu anys en un programa de llibres de TV3 que portava l'Emili Manzano. De seguida vam començar a quedar per parlar dels llibres que volíem escriure i dels falsos ídols que havíem de derruir per què la nostra veu i el nostre país pogués tenir un públic.

No he conegut ningú a Catalunya que tingui una visió tan descarnadament culturalista de la política com l'Abel, a part de mi. Clausewitz deia que tots els grans genis militars i tots els grans exèrcits han tingut darrera una gran cultura. Els bons escriptors, hem comentat l'Abel i jo més d'una vegada, són els que imposen el seu món a la seva societat.

Un país està fet dels llibres que llegeix i dels debats que té. Si pensem que el llibre de capçalera de Jordi Pujol era tombes flamejants, de Ventura i Gassol, i que el de Ramon Trias Fargas era Les flors del mal, de Baudelaire, entendrem el procés i moltes de les coses que van passar a la Transició. Si agafem la tesi doctoral de Junqueras, intuïtiva però pensada per cobrir l'expedient, també veurem la situació més clara.

La cultura precedeix els polítics. Els dona el marc d'actuació i el repertori de respostes automàtiques i viscerals que els acaba condemnant o elevant per sobre d'una situació. Si els escriptors son banals els polítics també hi son. No te res de casual que Churchill, l'heroi de la lluita contra Hitler, sigui autor d'una magnífica biografia sobre el mariscal Malborough, un avantpassat seu que va ser el militar més brillant de la guerra de successió.

Ara que la política va de baixa i sembla que, pel cap baix, s'endurà a l'aigüera tota una generació, m'ha semblat que era un bon moment per parlar amb l'Abel de cultura. En teoria quan la política baixa la cultura puja. Hem d'aprofitar que el marge repressor de l'Estat espanyol és més limitat que el 1939 per mirar de posar les bases d'una recuperació més ràpida, que aprengui dels errors i converteixi les lliçons en energia creativa. (…)

Subscriptors