Bon dia,

L’aliança de Manuel Valls amb Ciutadans passarà a la història com el darrer intent de l’estat espanyol de blanquejar l’ocupació militar de Catalunya de liberalisme. Els espanyols han decidit que la diferència nacional amb Catalunya és massa forta per dissimular-la amb discursos polítics i aliances econòmiques.

La crescuda espectacular de Vox no és la notícia d’aquestes eleccions. Vox és el canari del PSOE i del PP, és l’ocellet aquell que els buscadors d’or envien al fons de la mina per saber si hi ha oxigen. La notícia important de les eleccions és l’ensorrament del pont aeri, la pèrdua de poder polític de la patronal catalana i de l’Ibex 35.

La Transició ha quedat liquidada i tornem al patró dels anys trenta. Albert Rivera ha corregut la sort del general Prim i de Francesc Cambó ―i també de Miquel Roca― adaptada a les fórmules de l’època. A Prim el van assassinar i a Cambó el van enverinar, després de pagar la guerra a Franco contra el seu propi país.

Com els seus predecessors, Rivera ha fet una aposta a caixa o faixa per canviar Espanya i els castellans li han fet un taüt a la mida de la seva estupidesa. Els càlculs de Jordi Cañas, que es pensava que Ciutadans podria fer una operació Roca envernissada d’etnicisme i patriotisme espanyol, han fracassat, com podia preveure qualsevol polític amb dues neurones al cervell.

Tabàrnia s’ha ensorrat perquè l’objectiu de Madrid no és ni ha sigut mai la convivència, ni la defensa de la identitat dels espanyols que van venir a Catalunya fugint de la misèria. Igual que els àrabs a Israel, l’únic paper que els espanyols fan a Catalunya és intentar negar el dret a l’existència del país. Per això Miquel Iceta s’ha hagut de menjar la defensa del referèndum que feia anys enrere (…)

Subscriptors