13 de juliol 2008

El Lluís ha organitzat una visita al Mas Pla. Per arribar-hi has de veure a temps un tombant diabòlic que hi ha a la dreta de la carretera, poc abans d’arribar a Palafrugell.

Tirant per un caminet de terra batuda, que voreja els camps de la propietat, trobes la façana principal. La sensació de pulcritud d’entrada t’agafa per sorpresa; contrasta amb la bellesa aspra, feta d’esperit de subsistència, que té el Mas en les fotografies de l’època de Pla. Les finestres de la façana han estat substituïdes per tres arcades. Les parets són acabades de pintar, plenes d’heures que s’hi enfilen.

El temps ha robat al Mas l’èpica de mola solitària que vigilava el paisatge amb els Pirineus nevats de fons. A mesura que les carreteres han proliferat, el Mas ha quedat submergit en un espai cada vegada més artificial i engabiat. No hi ha vaques, ni se senten les gallines, els sembrats s’han reduït i els cotxes cada dia passen més a prop.

Subscriptors