L'únic obstacle que impedeix la investidura de Pedro Sánchez és l'empresonament d'Oriol Junqueras, tot i que la presó també podria ser finalment l'incentiu que la fes possible, en l'actual guerra de nervis. El líder d'ERC no vol tornar a ser el cornut que pagui el beure. La darrera vegada que va intentar passar la mà per la cara als convergents, va acabar menjant-se els plats trencats de Mas i Puigdemont.

Les bases de l'antiga CiU s'estan esmicolant, però els seus dirigents encara lluiten per mantenir l'hegemonia. JxCAT ha salvat els mobles gràcies a la pinça que Quim Torra i la CUP han fet a l'estratègia pacificadora d'ERC a través de Tsunami democràtic. Junqueras sap que els convergents són imbatibles a l'hora de vendre simulacres patriòtics que satisfacin les necessitats retòriques de Madrid i Barcelona.

Per tornar a casa, Junqueras no només necessita que els seus diputats investeixin Sánchez, sinó que també ha de fer creure als espanyols que pot domesticar l'independentisme. Els darrers mesos els partits de CiU han fet la proesa de posar-se al davant i darrera de les porres. Mestres de donar falses esperances al seu poble, ara es preparen per penjar la llufa de traïdors a ERC si els republicans pacten amb Sánchez

L'estat necessita un partit d'Ordre que aturi el creixement de l'independentisme i les revoltes al carrer i ERC sembla que vol disputar-se aquest paper amb les marques velles del pujolisme. A l'estat ja li va bé que Junqueras faci el bon noi, però també li convé molt tenir Puigdemont rondant per Europa, si això serveix per aturar el creixement de nous partits conservadors que es puguin prendre seriosament la independència.

Subscriptors