Bon dia,

Sembla una venjança de la història que el final del lideratge vigilat que els alemanys han exercit a Europa coincideixi amb el declivi de la salut de Merkel. Amb el temps es veurà que Alemanya va acabar de perdre el control de la Unió Europea en el moment que la Cancellera va preferir acollir els refugiats de la guerra de Síria que no pas afrontar els problemes interns del continent.

Traumatitzats per les derrotes del passat, i pressionats per les potències que havien dominat el món del segle XX, els alemanys han caigut en el mateix parany de sempre. En comptes de ser fidels a la seva tradició confederal i mercantil, han fet la feina bruta a París abraçant els valors grandiloqüents de França per quedar com uns herois davant del món.

Quan els pobles europeus que havien estat esclafats per l'imperialisme i per la guerra freda van tornar a reviscolar, Brussel·les es va trobar en una cruïlla de camins. Alemanya era la potència del continent que tenia més motius per posar un final sensat a l'universalisme malaltís que havia provocat les dues guerres mundials, després d'un segle i mig de colonització europea del món.

Quan Merkel va guanyar les primeres eleccions el 2005, els alemanys tenien la globalització a favor per corregir les confusions que amenaçaven de tornar a pervertir la idea d'Europa. Llavors ja era clar que Brussel·les era un gegant amb peus de fang. Ja es veia que una part de la seva elit mirava de reconquerir el poder que el continent havia tingut a través d'una façana avariciosa de bonisme, que obviava les lleis bàsiques del progrés i la política.

Llavors Iugoslàvia ja havia deixat clar que la Unió Europea amb prou feines tenia força per fer valdre el seu discurs de democràcia i prosperitat dins de les seves fronteres. Llavors ja era clar que posar Europa al mapa a còpia d'asfixiar les identitats nacionals que la comprenen, com fa Madrid a Espanya, és un negoci prim i perillós. (…)

Subscriptors