Molt bon dia,

Em va arribar, entre les notícies fresques i lleugeres de l'estiu, que són aquestes que et fan somriure i divagar alhora, que la filla de l'escriptor Pere Calders s'ha tornat seguidora dels culebrots turcs més exitosos. Em diuen que la moralina engomada i sentenciosa de TV3 començava a portar-li mals records, de l'època del NO-DO, i que aquest estiu, quan tenia ganes de distreure's, en comptes de posar-se un programa en català, buscava produccions realitzades a Istanbul.

―Són dolentes ―es veu que diu―, però com a mínim no donen gat per llebre.

La notícia m'ha recordat les dificultats que jo mateix tinc per trobar, darrerament, sèries que m'enganxin. De jove, em vaig fer un tip de veure culebrots anglosaxons doblats al català. Després, van aparèixer els portals pirates, tipus Cuevana o Seriesyonkis. Les plataformes de pagament van millorar molt el meu anglès i, sobretot, em van fer sentir part d'un món més ric, que em protegia de la pobresa intel·lectual que ens intenta encolomar Espanya.

De les sèries que m'enganxen en tendeixo a recordar tan sols una intuïció o un estat d'ànim, més que no pas els personatges o les trames. Roseanne m'agradava pels sarcasmes que la mare disparava contra el seu propi avorriment per tal de poder dissoldre's en la vida de família. Magnum m'encantava per la relació que establia entre els comportaments madurs i la criatura invicta i instintiva que fa virils i interessants els homes. La gràcia de Mad about you era que creia en l'amor sense deixar-se arrossegar pels drames.

Subscriptors