23 de desembre

Com deia l’altre dia –abans d’agafar l’avió per anar a protegir la meva germana dels gossos de Bucarest–, els homes marcats per un impuls eròtic fort tenen la guerra de sexes perduda. La misogínia de tants artistes i polítics genials és una manifestació d’impotència davant la incapacitat de superar aquest fet. Ho va dir Napoleó: «La retirada és l’única victòria possible davant d’una dona».

Com que Pla era de trempera fàcil, considerava que la dona sempre té l’última paraula, és lògic que brandés la bandera de la resignació. Les dones solen saber cap on cal anar. Poques vegades plantegen batalles perdudes, si no és per un error de càlcul. Quan s’equivoquen sovint no s’ho perdonen i, per tant, no t’ho perdonen.

Dit això, les dones tenen una façana encantadora i si no les has vist en una situació difícil no pots saber de què podrien ser capaces. Els millors articles de Pla sobre les dones són dels anys quaranta, just després de trencar amb l’Adi. Estan escrits amb aquella barreja d’ironia i de ganes de provocar que dóna el dolor quan encara hi ha força per sobreposar-s’hi.

Recordo haver-ne llegit un, fa temps, que em va fer mirar la senyora que dormia al costat meu i pensar amb els ulls espurnejant d’estrelletes: «aquí t’equivoques». Pla hi assegurava que la part romàntica de la parella, és a dir, el «soñador de tortillas», és l’home. Hi deia que, malgrat la força del tòpic novel·lesc, la dona veu les coses amb molta mes lucidesa que l’home. Per això les mares es van inventar l’expressió «posar seny» pels fills que es casen, rematava. Al cap d’un parell d’anys vaig publicar aquest article:

A còpia de patir, em sembla que ja sé què volen les dones: volen el contrari que els homes. I què volem, els homes? Volem que ens facin tocar de peus a terra. Un home sense una dona és com un estel arrossegat pel vent. Per això les perseguim, necessitem un límit, algú que ens taxi, que ens digui quant valem exactament. Necessitem una dictadora: si pot ser, que ens planxi i ens renti la roba i que ens faci el sopar, però sobretot, sobretot, que ens organitzi la vida i ens porti els comptes. Les dones haurien de ser comptables, el seu sistema de sumes i restes no falla quasi mai. Cada home té la dona que es mereix. I el que no en té, també té el que es mereix. Entre les cames de les dones, els homes hi anem a buscar unes tisores que capin els nostres deliris de grandesa (…)

Subscriptors