S'acosta una època difícil per les llibertats i l'individualisme perquè la persona sola és massa petita per navegar la història, quan les seves aigües s'encabriten. Les nacions haurien de donar estructura i refugi a la gent, però Europa les ha menystingut tant que ara que les necessitem les trobem rovellades i segrestades pels pirates.

A còpia de banalitzar el jo, hem degradat el nosaltres i ara tot són lamentacions i donar les culpes al veí perquè no sabem on agafar-nos ni per on començar a resoldre els problemes. Té gràcia que la mateixa premsa que va fer la gara gara a Tony Blair quan acusava Sadam Hussein de fabricar armes de destrucció massiva, doni lliçons de democràcia i honestedat a Boris Jonhson.

Les bases del malestar actual es van posar ja fa molts anys, quan Catalunya tot just estrenava la seva autonomia. Quim Torra és la degeneració del pujolisme clàssic, sempre trampós i pagesívol, sempre fàcil d'escarnir, però sempre victoriós. El populisme és un carlisme d'origen pagès i botiguer, però ha sigut als grans despatxos de les grans ciutats cosmopolites on s'ha pastat la infantilització dels polítics i de les masses.

Durant anys, la independència de Catalunya va ser exclosa del debat públic igual que van ésser exclosos molts dels temes importants que ara surten a tot Europa de forma agressiva i carnavalesca. El centre s'ha esfondrat a còpia d'omplir-lo de palla i, després de tantes excuses i tants discursos buits, la moderació ja no és possible ni tan sols com a impostura intel·lectual per guanyar-se els favors del sistema.

Com en altres èpoques negres, l'europeu que intenta mantenir la independència de criteri ha de sortejar caceres de bruixes que vénen de la dreta i de l'esquerra, de les elits i de les classes populars. La propaganda deforma el llenguatge fins al paroxisme i tothom va quedant atrapat en discussions cada cop més perilloses i allunyades del moll de l'os dels problemes que seria urgent de resoldre.

Subscriptors