El pacte

Amb els elements que reben de Barcelona, les elits de Madrid ja fa temps que no pateixen per la independència de Catalunya. Tot i així els fa por que, com ha passat de manera recurrent, el conflicte català doni als perdedors de la Transició la possibilitat d'accedir als òrgans de govern de l'Estat. Les quatre guerres civils que Espanya ha patit des del segle XIX han començat totes amb revoltes a Catalunya.

El PP i el PSOE volen reformar la Constitució per expulsar els partits nacionals catalans del joc democràtic espanyol, però no es posen d'acord en la metodologia. Les faccions dures voldrien engegar la reforma com abans millor, aprofitant la feblesa dels actuals líders independentistes i la inestabilitat política que ha generat el procés.

Les faccions més possibilistes volen esperar que la situació es calmi una mica. Creuen que cal seguir desgastant la credibilitat del sistema autonòmic català per poder reformar la Constitució sense clavar-se un tret al peu. Mentre alguns sectors tenen pressa per rematar la feina de la justícia i la policia, d'altres prefereixen esperar que el panorama internacional acabi de tombar cap a l'autoritarisme.

El diàleg i la pacificació són, per part espanyola, una estratègia per guanyar temps. L'entorn de Pedro Sánchez està convençut que el motor de la revolta independentista eren els catalans que van viure la dictadura, és a dir, els jubilats que es van morint. Sánchez treballa amb la idea que l'Estat podrà reconduir els joves a mesura que perdin l'esperança de veure una Catalunya lliure i se sentin collats per les necessitats materials.

Els sectors durs del seu partit i del PP saben que el sistema de la Transició està molt tocat i que, amb uns líders com Déu mana, un contraatac de l'independentisme podria generar com a mínim un gran daltabaix, sobretot si es troba amb un Estat ja infiltrat de comunistes i republicans. Les esquerres espanyoles sempre han utilitzat Catalunya per intentar tombar els règims espanyols i fer-se'ls a la seva mida, i aquest perill no ha estat encara neutralitzat.

Desactivat Ciudadanos, que era el partit chic de la immigració que Franco va utilitzar per intentar dissoldre Catalunya, i que tornava a Madrid a reclamar la seva part del pastís, queda per dominar Podemos i les seves ramificacions territorials. Per consolidar sobre el paper les visions franquistes de la Constitució, cal deixar els perdedors de la història sense el trampolí català, abans que Barcelona intenti reaccionar ofegada pel seu declivi. (…)