No és casualitat que el PSC flirtegi amb la possibilitat d'acabar amb la immersió lingüística justament ara que Ciutadans se'n va a l'aigua i que VOX creix com l'escuma. Quan el futur es veu negre acostuma a passar que la història t'arrossega cap al passat com els remolins que fan els transatlàntics en el moment d'enfonsar-se en la immensitat de l'oceà.

Bona part dels debats polítics que hi ha Europa, l'emergència de la ultradreta i l'autoodi disfressat d'universalisme de l'esquerra, vénen de la manca d'idees que sempre va associada a la por i al pessimisme. El nazisme va ser un intent salvatge d'escapar-se de la força obsessiva del passat, sense cap idea millor sobre el futur que la violència com a solució a tots els problemes.

A França, Macron ha viatjat a Amiens per humanitzar la seva imatge i deixar clar que, a pesar del seu entusiasme globalitzador, ell també té arrels a les províncies, com les armilles grogues que li fan la vida impossible. A Catalunya els debats sobre els cognoms i els orígens de la població han reviscolat a mesura que els partits independentistes escarnien més i més els seus discursos i les seves promeses.

A Espanya, la volatilització del nucli dur de Ciutadans és el fenomen que representa millor la manca de futur del règim del 78 i de la Constitución que nos dimos entre todos. El partit d'Albert Rivera encarnava totes les il·lusions que els espanyols s'havien fet de superar el seu passat autoritari sense haver d'afrontar un referèndum a Catalunya. Sense Ciutadans, Macron també ha perdut un aliat bàsic per tirar endavant el seu projecte europeu, i arrossegar-hi Alemanya.

A Espanya, com a Europa, el futur sembla que hagi tocat sostre. El president Quim Torra, escrivia un columnista l'altre dia, fa l'efecte que pretengui "entrar en el trist panteó dels presidents màrtirs per la porta de darrera." "El referèndum és inevitable", va piular dijous Oriol Junqueras, i un tuitaire li va respondre que la presó li deu haver fet perdre la noció del temps perquè el referèndum ja es va fer l'1 d'octubre.

El pes del passat ens arrossega. A còpia de frivolitzar i de vendre fum, la història ha començat a destapar les seves caixes de Pandora. Espanya és a punt per tornar a descobrir que no pot fer política prescindint dels militars i la judicatura si no té el consentiment de Catalunya. Tot i que es pinta VOX com un fenomen europeu, el partit d'Abascal no ho ha petat pas en els territoris més castigats per la immigració, sinó entre l'electorat de més tradició anticatalana i franquista. (…)

Subscriptors