Enric Vila
(…) La revolució dels somriures ha posat en evidència fins a quin punt el català de les escoles és una llengua limitada, que només serveix per fer volar coloms, engegar sermons hipòcrites o anar a comprar el tortell. La cursileria de Junqueras i l'astúcia de Mas s'alimenten de la implantació d'aquest català volgudament inofensiu i aluminòsic. Gabriel Rufián és el producte més afrós dels estralls que ha produït la política lingüística. (…)
(…) Amb un entusiasme que vol ser provocador, Pla diu que la modernització de Londres hauria estat més difícil sense els bombardejos. "Avui la densitat del trànsit és tan extraordinària que no vull ni pensar com circularia la gent si els carrers principals no haguessin estat renovats i ampliats per les bombes." Pla arriba a dir que la luftwaffe va fer un favor a la City, el barri financer de la ciutat, i assegura que les bombes han tingut un efecte més destructiu a les ciutats alemanyes. (…)
(…) Her protagonists often analyze their own statuswhat it means to wear a necklace from the cheap British catalog store Argos or to drink milk directly from the bottle. (…)
El gran tema del cicle electoral d'aquesta primavera són els gairebé tres milions de catalans que van sortir a votar l'1 d'octubre contra la voluntat dels polítics i la policia. L'única solució que els partits hegemònics contemplen per estabilitzar la democràcia espanyola és allunyar de les urnes un gruix significatiu d'aquests votants. La unitat d'Espanya necessita abstencionistes (…)
(…) No m'estranyaria que Pla veiés en l'elit anglesa, afeblida per la Primera Guerra Mundial, molts dels vicis de la classe dirigent barcelonina del temps del pistolerisme. Pla es troba una ciutat decadent, cansada, escèptica, bruta, amb un atur descomunal i una contaminació insuportable. El 1969, escriurà a Destino: "Aquel Londres de 1927, lleno de pobres vergonzantes o explícitos, fatigado, tan abrumado de impresos como impossibilitado de ganar dinero, governado por mediocres gigantescos que abrían la boca solo para pronunciar serias y solemnes fútilidades o tonterias, se ha terminado." (…)
El final de la darrera temporada de Joc de Trons em va fer pensar en la decapitació de Ned Stark davant les seves filles, per ordre del rei Joffrey, aquell nen bord amb cara de nino diabòlic que mor igual que viu, d’una manera repel·lent i sàdica. Un amic em diu que l’honorable pare Stark és més un manifest que no pas un personatge, i té raó. Joc de Trons t’avisa de seguida que no és una saga d’aventures pensada per consolar-te de les teves merdes; et fa saber immediatament que amb les coses del poder no hi ha dreceres ni decisions al marge.
(...) Diderot’s involvement in turning the second and third editions (1774 and 1780) into incendiary denunciations of European colonialism and the slave trade remained largely unknown before the second half of the twentieth century; the papers he left to his daughter were only inventoried in 1951, thanks to the work of Herbert Dieckmann, a German émigré professor then at Harvard, and scholars are still sorting out what came from Diderot’s pen. (...)
(…) Des que Heribert Barrera va fer president Jordi Pujol, ERC ha sigut el partit dels tontos útils del sistema. Sempre que la relació entre Barcelona i Madrid entra en crisi, Espanya infla ERC per amenaçar els convergents i fer-los tornar a l'obediència. El problema és que ERC és l'únic partit de la Transició que es va oposar al pacte constitucional i els seus electors sempre li acaben exigint uns compromisos que l'Estat no pot assumir (…)
Xavier Bru de Sala va passar pel bar del Rick i va parlar amb l’Enric Vila de la situació de Catalunya i del seu nou llibre Barcelonismes (…)
(…) Llavors es parlava de 1984, la novel·la de George Orwell que explica com es pot idiotitzar una societat a còpia de forçar el llenguatge. En canvi, estudiàvem Carner com si entre ell i nosaltres no hagués passat res. Ningú no hauria dit que veníem d'un silenci fosc i que calia tornar a aprendre a emparaular el món des de la base com es fa amb les criatures ―a les quals no es dona Marcel Proust perquè aprenguin a llegir―. (…)
El llibre que Bru de Sala ha tret sobre Barcelona m'ha recordat una vella història. Ja fa anys, quan mirava d'esbrinar quin era el nivell de compromís del president Mas amb la independència, vaig aconseguir que un conegut gravés tres quarts d'hora de conversa personal amb ell sobre el tema. La gravació, que vaig destruir un cop escoltada, com és lògic, em va deixar esmaperdut (…)
(…) Just as the Catalan politicians had no choice and organized a referendum which they didn’t want nor expect to have taken place, Brexit was designed to secure the European Union in the polls. The problem is that not even the attempt to turn the assassination of Joe Cox into a pro-European commercial spot helped in manipulating the outcome of the referendum. (…)
Why Woman Sexual Liberation Came at a Price. Rosie Boycott. Financial Times
My mother was fond of saying she had “loved the war”. She worked, she was wanted, and I know she threw caution to the wind when it came to relationships with young soldiers and airmen who might not return home. But come the end, she was back in the kitchen, the jobs were only for men, and women were expected to pick up everything else. (...)
(….) Globalization, according to Maçaes, has volatilized Europe’s global centrality but above all, it has stripped the Old Continent of its political, cultural, and geographical borders. Maçaes claims that Europe no longer makes sense in itself because it has become part of a more complex system that includes Russia and China. (…)
(…) M’ha sorprès que, 35 anys després, els Scorpions fossin capaços de fer sonar en directe una cançó tan macarra, contundent i juvenil. Vaig tornar a escoltar Big City Nights amb un neguit estrany, com quan t’emboliques amb un antic amor i per un instant et sembla que has recuperat un sentiment perdut. (…)
(…) Així com els dissenyadors de la capçalera venien de guanyar premis internacionals i de renovar la imatge del The Guardian, bona part de les firmes que li donaven personalitat havien demostrat la seva independència de criteri en condicions difícils, quan l'autonomisme era dogma. Cada diari és responsable de definir el seu propi ideal de ciutadà i El Nacional semblava destinat a elevar la conversa del país i a rematar el procés d'obertura al món que havia fet Catalunya. (…)
(…) Segons tinc entès, aquestes teràpies solen fer-se amb un parell de bèsties, moltes vegades ponis, que són més petits, peluts i rústics. Potser perquè la finca és gran, vaig tenir la sort de trobar-me amb una dotzena de cavalls que pasturaven i jugaven en un prat, en teoria influïts per l’estat d’ànim amb el qual jo parlava de les meves coses. (…)
Desembre 2011
Dinar amb l'Oriol Junqueras. És mig polític, mig professor, mig presentador de televisió, mig independentista; mitja figa i un trosset de tot, igual que la seva cara, que té una meitat cinematogràfica i una meitat tèrbola, de bufó, de conspirador o d'esguerrat. Es pensava que vindria amb el Jordi Graupera i el Bernat Dedéu. Quan vam parlar per telèfon el primer que va fer va ser preguntar-me pel Salvador. (…)
Com ja vaig dir que passaria, l'Estat espanyol ha convertit els presos polítics en la pedra de toc de la seva estratègia a Catalunya. Només cal escoltar les declaracions de les velles estrelles del procés per veure que els independentistes empresonats estan més atrapats pels interessos electorals dels seus partits que no pas per les sòrdides actuacions de la fiscalia (…)