El maig de 1955, després d'una visita a París, Pla torna a Londres. Han passat vint anys i l'escriptor ha viscut dues guerres, l'espanyola i la mundial. L'actitud que pren davant la ciutat és més constructiva. Diu que Anglaterra encara és el país més tradicional d'Europa, però que ha perdut l'ambient de desmoralització de la seva joventut. Diu que, mentre França dóna sempre la sensació de ser un país acabat, Anglaterra fa la sensació de ser, a la vegada, un museu i un motor del progrés.

Pla es troba que Londres ha emergit de la guerra i dels bombardejos més "alegre" i "benigna". Deu anys després de vèncer els nazis, la ciutat està plena de forats i de runes però s'ha tret de sobre la boira enganxifosa i l'aspecte "bronquític" dels anys 20 i 30. En el Londres de 1955, encara s'hi veuen els barrets bowlers que Pla aspirava a portar de jove. L'escriptor assegura que la ciutat fa bona olor, que el perfum de tabac de pipa, el vent de mar i el carbó de pedra es barregen amb l'aroma de terra mullada que fa la pluja.

Amb un entusiasme que vol ser provocador, Pla diu que la modernització de Londres hauria estat més difícil sense els bombardejos. "Avui la densitat del trànsit és tan extraordinària que no vull ni pensar com circularia la gent si els carrers principals no haguessin estat renovats i ampliats per les bombes." Pla arriba a dir que la luftwaffe va fer un favor a la City, el barri financer de la ciutat, i assegura que les bombes han tingut un efecte més destructiu a les ciutats alemanyes.

Mentre que l'arquitectura alemanya ha adquirit el to colossal i crispat del mal gust americà, explica l'escriptor, els anglesos se segueixen mantenint fidels al seu estil modest, casolà i pràctic. Londres encara és una ciutat horitzontal, afirma Pla. La ciutat creix sense parar, es menja els prats de les rodalies amb una gana fabulosa. Però els diners dels Estats Units no l'han transformat. Pla remarca així la força del caràcter anglès, sense veure venir el Londres actual, asiàtic i americanitzat.

Aquesta visita, i la que farà més tard el 1969, serveixen a Pla per insistir que Londres ha sortit més ben parada de la segona postguerra que no pas de la primera. L'explicació que dóna contradiu els tòpics que circulen sobre l'escriptor i la seva ideologia. Pla diu que la primera postguerra van ser els últims anys del capitalisme clàssic, és a dir de la burgesia mercantilista que havia fet l'imperi i el colonialisme.

Ara vaticina l'inici d'una etapa marcada per l'accés de les masses al capital. El capitalisme antic, que era el monopoli d'unes quantes famílies, diu, ha desaparegut. Pla explica que el comunisme "ha avivado el seso de la burgesia" i que, finalment, després de dues guerres espantoses, les elits europees han reaccionat. L'escriptor compara el capitalisme antic amb el feudalisme i el totalitarisme. Assenyala que, a diferència del comunisme, la socialdemocràcia no té una concepció mecànica de la igualtat (…)