L'aparició d'El Caso, el nou diari de successos d’El Nacional, m'ha recordat fins a quin punt l'Estat espanyol es brutalitza i ens empeny a l'obscurantisme cada vegada que Barcelona treu el cap. Com diu Josep Pla en l'homenot que va dedicar al Comte de Godó, no es pot explicar l'esperit d'una època o d'un país prescindint del periodisme.

Quan la capçalera de José Antich va començar a circular, es presentava com un epígon del periodisme d'avantguarda. El diari mirava de trencar, sense fer gaires destrosses, amb l'infantilisme provincià que traspuen la majoria de papers i digitals que es publiquen al país. El disseny estava pensat per adaptar-se als mòbils en un moment en el qual les pantalles petites no eren hegemòniques en la lectura de notícies.

Així com els dissenyadors de la capçalera venien de guanyar premis internacionals i de renovar la imatge del The Guardian, bona part de les firmes que li donaven personalitat havien demostrat la seva independència de criteri en condicions difícils, quan l'autonomisme era dogma. Cada diari és responsable de definir el seu propi ideal de ciutadà i El Nacional semblava destinat a elevar la conversa del país i a rematar el procés d'obertura al món que havia fet Catalunya.

Subscriptors