Em sembla que l'opció més intel·ligent, en les eleccions que venen al Congreso, és votar Gabriel Rufián igual que fa uns anys votàvem Duran i Lleida. No es tracta de votar ERC per aturar la dreta espanyola, com diuen els líders del partit i els seus sicaris de la corporació. S'ha d'enviar ERC a Madrid, engreixada com un porc, per obligar-la a triar entre liderar la independència o bé esmicolar-se com li ha passat a CiU.

Des que Heribert Barrera va fer president Jordi Pujol, ERC ha sigut el partit dels tontos útils del sistema. Sempre que la relació entre Barcelona i Madrid entra en crisi, Espanya infla ERC per amenaçar els convergents i fer-los tornar a l'obediència. El problema és que ERC és l'únic partit de la Transició que es va oposar al pacte constitucional i els seus electors sempre li acaben exigint uns compromisos que l'Estat no pot assumir.

Si fem memòria, les campanyes contra l'Estatut que van destruir l'autonomisme es van pastar amb els resultats que Carod-Rovira va treure a les generals de 2004. Quan Pujol va refusar d'entrar en el segon govern d'Aznar, Espanya va començar a donar aire a ERC per desgastar-lo. El pacte dels socialistes amb els republicans va donar dos tripartits, però també va servir perquè el PP tingués una palanca per tombar l'Estatut i tornar a la Moncloa amb una majoria absoluta reforçada.

Com que Catalunya i Espanya són nacions diferents, sempre que Madrid utilitza els republicans per dominar l'entorn de CiU, al final l'electorat català es radicalitza. No és casualitat que els equilibris de la transició s'acabessin d'esfondrar quan Duran i Lleida va trencar l'hegemonia del PSC en les eleccions espanyoles de 2011. La influència de Catalunya a Madrid sempre ha destruït aquells que han intentat domesticar-la per treure diners de l'ocupació (…)

Subscriptors