El gran tema del cicle electoral d'aquesta primavera són els gairebé tres milions de catalans que van sortir a votar l'1 d'octubre contra la voluntat dels polítics i la policia. L'única solució que els partits hegemònics contemplen per estabilitzar la democràcia espanyola és allunyar de les urnes un gruix significatiu d'aquests votants. La unitat d'Espanya necessita abstencionistes.

Només cal mirar els nivells de desencant que donen les enquestes per entendre l'objectiu del tomb que han fet els discursos d'ERC i del PP els darrers mesos. Els republicans han deixat els votants a la intempèrie, mentre que els nens de Rajoy han tornat a l'ideari que els seu avis defensaven a finals dels anys 70. La majoria de polítics malden per tornar a la democràcia tutelada de la Transició.

El reviscolament del PSOE fa pensar en la UCD i en la seva hegemonia, aconseguida gràcies a la por i a la manca d'alternatives civilitzades. Com escriu l'Enric Juliana, la gran estratègia de Pedro Sánchez és reproduir la victòria d'Adolfo Suárez de 1979. A Juliana, li falta recordar que la majoria obtinguda per la UCD va ser destruïda en poc temps per manca de suport real al carrer i pel cop d'Estat del Rei i de Tejero.

Les elits de Madrid i Barcelona no sols han perdut la capacitat creativa, també han renunciat a fer-se responsables de la voluntat democràtica de la majoria de catalans. La política s'ha convertit en un ball de pepes que espera que tot es resolgui per la força bruta o per art de màgia. El cos especial de 270 mossos que Quim Torra ha impulsat per protegir la Generalitat és una mesura molt més realista del que els analistes volen reconèixer (…)