9 de novembre

Per treure’m els disgustos de sobre, he anat a remenar papers a l’arxiu Tarradellas. Els arxius m’agraden, el silenci hi és obligat i no cal que parlis amb ningú. Posat en matèria, m’evadeixo. Les arxiveres traspuen l’erotisme oriental de les dones silencioses i, un cop m’han dut els papers sol·licitats, perdo la noció del temps i de l’espai.

De tant en tant, va bé pensar com si tot fos possible. La creativitat s’envola, els problemes se’n van, és allò que escriu Josep Pla a Viaje en Autobús: «Señorita, ¿no le gustan los libros de historia? Vivir la historia es más difícil que leerla o que escribirla. Nuestra época es interesante. Pero ya verá como disfrutarán, en la cama, nuestros sucesores, leyéndola».

Potser exagero, però sense el pes d’una guerra o d’una dictadura hem de fer un esforç addicional per mirar de no avorrir-nos. Que durin tanta pau i tanta llibertat, però, si pot ser, que l’avorriment no ens mati; sobretot als homes, que estem fets per caçar i sortir a buscar brega.

Hi ha èpoques que semblen pensades per aprendre a treure importància al dolor; en canvi, n’hi ha d’altres que et conviden a inflar-lo com un globus. Ara toca posar més pa que formatge a la vida, ensenyar les nafres, aixecar el llistó de les expectatives i els desitjos. Endavant amb la literatura, encara que després haguem d’anar a l’arxiu a consolar-nos.

De tots els arxius que m’han ofert refugi, el Pavelló de la República és el que menys comfort m’ha sabut donar. Els papers surten plens de pols i pateixo per aguantar-me els esternuts que em fan venir els àcars. Les instal.lacions tenen un aire malaltís i em recorden que un arxiu ha de transmetre una imatge de modernitat. Precisament perquè tracta amb materials vells, un arxiu ha d’escampar l’esperança.

En un arxiu, el temps no et pot deprimir, el pas dels anys no et pot semblar una tragèdia: que divertit que el rellotge faci tic-tac, quina sort tenim de fer-nos vells! Quin miracle, tu: aquí els anys no pesen! Sense aquest joc de mans els papers esgrogueïts perden la màgia i l’investigador deixa de creure en el futur i en el progrés i es busca una altra feina.

Subscriptors