El periodista e historiador Enric Vila ha escrito una apasionante y apasionada biografía de Companys (Lluís Companys. La veritat no necessita màrtirs, L´Esfera dels Llibres, Barcelona, 2006). Apasionada porque no se trata de una fría recopilación de datos sobre la vida de Companys, sino de una interpretación subjetiva del personaje enmarcada en una interpretación también subjetiva de su época. Y apasionante porque el libro está soberbiamente bien escrito, con el nervio literario propio de los grandes clásicos del género: Stefan Zweig, Emil Ludwig o, entre nosotros, Josep Pla, este último particularmente influyente en el estilo literario y en el tono anticonvencional de toda la obra. (...)

El meu amic Enric Vila acaba de treure un llibre magnífic i necessari, Lluís Companys. La veritat no necessita màrtirs. A partir d’ara, tothom que vulgui parlar del nostre president màrtir i de la Catalunya de la seva època haurà de passar pel llibre del Vila i conviure amb la seva ombra. L’Enric ha fet amb Companys el que ja va aconseguir fer amb Nèstor Luján: un retrat definitiu, una autòpsia espiritual, mirar des de dins el personatge per explicar-ne tota la humanitat. Després d’ell podran venir experts i aportar noves dades, corregir-li algun detall, però veig difícil que ningú pugui desplaçar de la centralitat la seva interpretació del personatge i de la Catalunya que va viure (...)

M’afegeixo a l’allau d’opinions entusiastes que ha rebut l’assaig d’Enric Vila sobre Lluís Companys (Lluís Companys, la veritat no necessita màrtirs, l’Esfera dels Llibres, Barcelona, 2006). Es tracta d’un llibre, a mig camí entre la divulgació i la reflexió, elaborat amb un estil i una solvència literària envejables, a través del qual l’autor ofereix un retrat incisiu capaç d’atiar el debat i d’atraure l’interès no sols dels especialistes sinó també del gran públic (...)