La victòria de Pedro Sánchez ha obert una escletxa d'esperança entre les elits de l'Estat espanyol i de la Unió Europea que encara aspiren a asfixiar els catalans amb la Constitució. La desfeta de les dretes espanyolistes al País Basc i a Catalunya ha donat uns mesos de marge al PSOE per intentar explicar al món i, sobretot als seus votants, que el franquisme és una història superada.

En els darrers mesos, VOX ha fet el paper tòxic que Podemos va fer després del 9N, quan el PSC defensava encara el dret a l'autodeterminació. El pelegrinatge cap al centre que Pablo Casado ha iniciat amb la cua entre les cames és com el calvari que Sánchez va patir quan Podemos i Ciutadans dessagnaven el PSOE abans de l'1 d'octubre.

Santiago Abascal és un espantall creat per comprar temps al PSOE, igual que Pablo Iglesias va servir per sostenir Rajoy contra l'independentisme, mentre el PP mirava de renovar-se amb cares joves. Sense un partit que perverteixi el patriotisme dels catalans, els espanyols sempre s'acaben traient els ulls entre ells. Per fer un govern estable, el PSOE necessita que ERC conquereixi l'Ajuntament de Barcelona i si pot ser també que guanyi els comicis europeus.

El Financial Times dona per fet que el PSOE aprofitarà la desorientació del PP per mirar promoure un referèndum a Catalunya que garanteixi una ampliació de l'autonomia. Ernest Maragall va ser un dels artífexs de l'Estatut que Zapatero va tombar pressionat pel PP. Sense les seves negociacions secretes amb Artur Mas, el seu germà Pasqual no s'hauria pogut saltar la vigilància policial que el ministre Montilla exercia sobre la Generalitat i el Parlament.

Subscriptors