Gener 2019

Llegits els dietaris pòstums de Joan Ferraté. Retraten molt bé la vida d'un home que viu en un infern banal perquè li manca el candor que cal per crear alguna cosa -un fill o una obra artística-.

Dit d'una altra manera, em fa l'efecte que Ferraté era pederasta perquè no podia contactar amb la seva innocència. És com si l'obsessió pels nois de setze anys fos una manifestació de la impotència del seu talent, com si el seu desig busqués en el cos dels adolescents una pista per tornar a l'instant en el qual va perdre les qualitats artístiques.

El llibre és fabulós per explicar l'esterilitat de la cultura, quan Déu t'abandona. L'editorial diu que es tracta d'uns "diaris d'un altíssim nivell literari i intel·lectual, d'una introspecció depurada." A mi em semblen el testament d'un home que busca la llum i no la troba.

Té gràcia que quan Ferraté escriu amb prosa clara la seva humanitat acabi morint en les palles que es fa sobre les imatges dels noiets que col·lecciona. Hi ha una metàfora que no volem entendre en aquesta intel·ligència catalana que malgasta la seva essència escampant-la entre les cuixes dels adolescents.

El dietari m'ha recordat el pròleg que va escriure a les Poesies d'Ausiàs March, a mitjans dels anys 90. Quan el vaig llegir em va semblar un text obscur, no en el sentit que costava d'entendre, que també, sinó espiritualment fosc, fruit d'una ànima bruta, neguitosa i ressecada.

Si el dietari serveix per explicar la buidor d'una cultura que es masturba amb la innocència que necessitaria per poder créixer i desenvolupar-se, el pròleg de les Poesies d'Ausiàs March té totes les malalties de l'intel·lectual europeu del segle XX. És un text de cervell que no ha pogut madurar, que no ha trobat cap espai de puresa a partir del qual li fos possible créixer.

Ferraté busca l'objectivitat en la tècnica perquè la seva intuïció ha esdevingut un desert. Els dietaris ja donen a entendre que la seva vida acadèmica era una gàbia d'or, una carrera insubstancial que el va acabar de rematar.

Hi ha un moment que diu que és mitjanament ric i quan passa llista de les seves propietats penses (…)

Subscriptors