Vols de primera hora

Gener 2010

M'agrada volar ben d'hora al matí; trobes l'aeroport net, la gent silenciosa. Les converses transcorren amb tranquil·litat, fins i tot els espanyols parlen en veu baixa. Els controls són curosos, no et tracten com si fossis bestiar. L'enormitat dels espais buits et dóna una tranquil·litat interior una mica gratuïta, que no passa de ser una intuïció. Et sents més petit, però més alliberat dels teus problemes. És com si emergís dins teu un altre jo, més lliure, més connectat amb l'essència de la vida. Els aeroports relativitzen els afectes, però també els donen profunditat.

A mesura que l'avió s'envola una franja rosada talla el cel i s’escampa per un paisatge espeterrant ple de núvols i d’estrelles. La sensació de contemplar un espectacle extraordinari sembla que t'elevi per sobre de la resta del món. L'avió roman suspès sobre un desert de núvols, una estona. De tant en tant la màquina es recolza sobre una de les ales i intueixes l'existència d'una ruta invisible preestablerta. El foc rosat avança lent però implacable. De vegades et creues amb un altre avió i tens la sensació de formar part d'un decorat immens. Aquest que passa aviat aterrarà, a mi em queden dues hores. Al costat meu, un parell d'espanyols parlen: "Tengo una cultura que mucha gente de mi generación no tiene, blablabla". El sol s’enfila amb una indiferència còsmica, malgrat els espanyols. A mesura que els núvols s'il·luminen, el cel perd la seva part feréstega i marciana i es torna un prat de coixinets.

Al FT hi busco coses que em distreguin. Ha sortit un llibre que fa la competència al mite de Joan Pujol, l'espia que va enganyar els alemanys a Normandia. Resulta que els aliats també van enredar Hitler a Itàlia. Aquesta vegada van fer servir el cadàver d'un rodamón que s'havia suïcidat amb mata-rates. Ian Fleming, l'autor de la saga de James Bond, va tenir un paper en la preparació de la comèdia. El cadàver hauria fet creure als alemanys que els aliats desembarcarien a Grècia i hauria estalviat un fotimer de morts. El diari explica que els britànics van llençar el cadàver daltabaix d'un avió a la costa d'Alacant. L'hi van posar un paracaigudes, l’hi van omplir les butxaques d'informació falsa i van esperar que algun pescador recollís el cos pensant que era d’un oficial que havia tingut una mala caiguda.