Febrer 2010

Aquell quadre que em va impressionar tant la primera vegada que vaig visitar la National Gallery, The Execution of Lady Jane Grey, va ser rescatat d'un magatzem el 1974, quan tothom el donava per perdut. Es veu que ara torna a tenir èxit, i que la gent s'hi atura com m'hi vaig aturar jo el primer cop que vaig visitar Londres amb l'Esther. No crec que l’obra recuperi mai la fama que li va donar París, en el Saló de 1834, però llegeixo que serà l'obra estrella d'una exposició.

Paul Delaroche és un pintor fàcil, que dona pistes sobre la revifada dels Estats i la sensibilitat de l'època que ve. La seva obra té la qualitat de cartró pedra típica del patriotisme del segle XIX. A mi m'agrada com m'agrada A., amb la qual m'allitaria i res més, però després de tants anys d'empirisme avorrit, sembla que el pèndol de la història es torna a moure cap a l’èpica frenètica i buida de contingut que va acabar amb les dues guerres mundials.

Curiosament la primera vegada que vaig veure el quadre feia una setmana que s'havia produït l'atac a les torres bessones. Vaig pujar a l'avió acollonit, després d’intentar sobornar l’E. per convèncer-la de cancel·lar el viatge. Fins i tot em vaig deixar el DNI a casa, en un intent patètic que no em deixessin embarcar. Els nois de British Airways devien tenir interès a omplir avions perquè van trucar a l'aduana per assegurar-se que podria passar els controls quan arribés a Heathrow.

Aquells dies tothom estava en xoc. No es podia saber quines repercussions tindria l'atemptat, però era fàcil adonar-se que el món estava fent un tomb. A l'avió hi havia un senyor que portava un turbà. El passatge se'l mirava amb fixació, com si busqués alguna cosa sota la seva roba. Encara recordo la portada del Daily Mirror que l'hotel ens va passar per sota de la porta de l'habitació el dia que ja tornàvem cap a Barcelona. "Britons, We'll Hit you" deia el titular, posat sobre una fotografia de Ben Laden. (…)

Subscriptors