Un vespre amb Gabriel Magalhaes

Novembre de 2011

Conferència sobre l'actualitat de Josep Pla a la Pedrera. Me la va prometre l'Àlex Susanna, en un dinar al Gresca, quan vaig publicar el Nostre Heroi el març del 2009. Sembla que hagi hagut de convidar a mig país per justificar el meu nom en un cartell de la Fundació Caixa Catalunya. Ni que sigui tard i agafant la promesa pels cabells, ha pagat els seus elogis, cosa poc habitual a Barcelona.

A part de Susanna i d'un servidor, en el cartell hi havia Xavier Pla, Marc Recha, Mercè Ibarz, Joan Oller i també Gabriel Magalhaes, un portuguès que escriu a La Vanguardia protegit per l'Enric Juliana. M'havia preparat una conferència llarga, d'una hora, però l'he escurçat quan he vist que havíem de parlar tots en una sola tarda. Magalhaes és la mascota cosmopolita de la Barcelona comtal, però ha sigut la revelació del vespre.

Després de la xerrada hem anat a sopar i, com que ens han posat de cara en una taula llarga, l'hem fet petar una estona. El portuguès m'ha donat corda parlant de l'isolament de Pla i del quadre de Dalí que he fet servir de base per la xerrada. M'ha assegurat que Pla és l'escriptor més insegur d'ell mateix que ha llegit mai. Diu que descobrir-lo va canviar la seva mirada sobre Catalunya i el conjunt de la península.

Hem estat d'acord que la necessitat d'utilitzar el silenci per esquivar la censura va donar categoria de gran autor a la seva prosa. "És un home que parla des del fons d'un pou", m'ha dit Magalhaes amb una barreja de fascinació turística i d'empatia portuguesa. Hem comentat que Pla va traduir, en el Quadern Gris, la por que va agafar de no poder arribar a fer res des del punt de vista literari, quan començava a fer-se vell.

De sobte, Pla se sent atrapat en una dictadura que no fa pinta d'acabar-se, tem que no travessarà el mur cultural espanyol i recorre a la Catalunya de la seva adolescència. L'èxit del Quadern Gris no s'entén sense la pressió històrica que el franquisme va posar sobre Pla i la capacitat de l'escriptor per escapar-se’n a través de la condensació del temps i l'experiència. (…)