La pressa dels diaris per castrar Albert Rivera és potser l'indicador més cridaner del pacte rubricat per les elits catalanes i la monarquia espanyola. Pablo Iglesias ja fa temps que està neutralitzat, però el règim del 78 necessita desactivar també el líder de Ciutadans abans de poder tornar, amb un mínim de garanties, al bipartidisme de les darreres dècades.

L'objectiu de la nova Espanya és que el PP i el PSOE es puguin tornar a tirar els plats pel cap, igual que en els vells temps, mentre els polítics catalans fan la viu-viu a Madrid negociant a la menuda. L'estil i l'edat dels interlocutors que el Rei exhibeix quan ve a Catalunya apunten que el sistema busca la manera de tornar als anys de les olimpíades, que va ser la seva millor època.

Gràcies a ERC, que ha fet el que ha pogut per suïcidar-se, el cicle electoral ha situat l'Estat en una posició aventatjosa per mirar d'estabilitzar el panorama, ni que sigui per uns anys. L'enduriment del mapa internacional i l'emergència de VOX han deixat els discursos bonistes sense oxigen. Catalunya tot just comença a pair ara que les vies dialogades o intermèdies són encara més difícils que la independència.

L'Estat espanyol es vol sumar a l'onada autoritària impulsada per Rússia i per la Xina amb una cara amable, que desactivi la polarització i convenci a tothom que la millor solució és tornar a les èpoques daurades del règim autònomic. Si Ciutadans donés suport a la investidura de Sánchez, acabaria com la UCD, però el PSOE tindria marge per intentar legitimar la Monarquia com va fer durant a la Transició.

Rivera ja no és útil per espantar Catalunya perquè aquest paper ara el fa VOX i és impossible estabilitzar la situació si el discurs espanyolista no està sota un control estricte. Ciutadans només té un lloc en el conjunt d'Espanya com a vernís folkloritzador, igual que Podemos, que entrarà en l'òrbita d'Iñigo Errejón i de Colau, si el PSOE aconsegueix formar govern sense cedir cap ministeri a Iglesias.

Madrid busca la manera d'extirpar l'esperit de l'1 d'octubre del debat polític català sense fer més mal al Rei ni a la democràcia espanyola (…)

Subscriptors