Embolica que fa fort

Un amic que hi entén de lleis em diu que quan s'esgoti la comèdia judicial que els espanyols han engegat contra el procés a base de fets consumats, ens trobarem al mateix lloc que érem la nit de l'1 d'octubre. El fet que els espanyols s'agafin a les lleis de transitorietat i als resultats de les eleccions per justificar-se, fins i tot ara que hi ha sentències fermes, ja deixa entreveure que se saben en fals.

Si Puigdemont i Junqueras haguessin cregut en la possibilitat d'assolir la independència a través d'un referèndum, no haurien forçat l'aprovació d'unes lleis absurdes per justificar-lo, ni haurien participat en la paròdia plebiscitària que Mas va organitzar el desembre de 2015. Tot i així, si celebrar un referèndum fos delicte, com a mínim algun dels polítics exiliats que hi ha repartits per Europa ja hauria estat extradit.

De fet, si celebrar un referèndum fos delicte els tribunals espanyols haurien jutjat els dirigents processistes per aquest fet directament. No s'haurien centrat en aspectes tècnics, ni haurien hagut d'inventar-se escenes de violència, o ressuscitar figures dels temps de les dictadures militars, com ara la sedició, per espaordir el cervell reptilià dels catalans -per no parlar dels publireportatges sobre VOX i la vida a la presó, que van omplir teles i diaris.

Les relacions polítiques i personals no es regeixen per aspectes tècnics, sinó morals, per més que molt sovint els fem servir d'excusa per protegir-nos. Com que no hi ha cap democràcia que es pugui sostenir contra una nació de més de dos milions i mig de ciutadans disposats a deixar-se ostiar i en molts casos fins i tot matar per votar la llibertat del seu país, el globus es pot fer gran i fins i tot immensament gran, però tard o d'hora petarà.

L'Estat intenta desarticular les condicions que van fer possible l'1 d'octubre perquè quan d'aquí a 10 anys quedi clar que la justícia espanyola anava de catxa com Junqueras i Puigdemont amb la independència sigui massa tard per reparar el mal fet. A curt termini la situació personal dels líders processistes, i l'estultícia del seu entorn, sembla que ajudin l'Estat, però cada dia em fa més l'efecte que només emboliquen la situació.