Atrinxerats

És difícil no pensar en el cas Banca Catalana, fins i tot amb certa nostàlgia, veient l'èpica gesticulatòria que el president Quim Torra mira d'esprémer de la sentència d'inhabilitació de la junta electoral Espanyola. Puigdemont ja està amortitzat. Ja té l'acta d'Eurodiputat que l'entorn del club Churchill i el col·lectiu Treva i Pau li va prometre si defensava la necessitat d'un segon referèndum i beneïa el pacte amb els socialistes a la diputació de Barcelona.

ERC s'ha quedat les restes del pont aeri i del prestigi catalanista del PSC. El món convergent es quedarà Europa i el nacionalisme de pet i porró. La Generalitat està pendent que se la juguin a les urnes republicans i convergents –cal mantenir les aparences. Tot i així, la sociovergència controla la sanitat i altres fonts d'explotació econòmica de l'autogovern. Hi ha poc interès a promoure canvis d'hegemonia, encara que els diaris facin la impressió contrària.

Com a la transició hi ha hagut repartiment de cromos per tornar a començar amb el compromís de no furgar de manera perillosa en el passat. La diferència és que la comèdia de la transició tenia objectius més elevats que el punt de partida i que les mateixes trampes que es feien per arribar-hi. (…)