Juliol 2009

Llegia Proust embadalit per la seva joieria i poc a poc se m'ha fet fosc. He llegit una estona a les fosques, fins que m'he alçat a encendre el llum cansat de forçar la vista. Ara poso una pel·lícula -una aventura d'un ex policia que té 48 hores per trobar un antídot que el salvi del verí que li han posat uns mafiosos ressentits.

No seré mai un bon lector. Sempre hi ha alguna cosa que em distreu. Si el llibre és bo, és el mateix llibre que em fa perdre el fil. Tard o d'hora trobo una pàgina que m'incita a comentar una idea amb mi mateix que m'atrapa més que no pas la prosa de l'autor. He copiat un paràgraf de Proust sobre el solatge que deixen els primers records, però ja no he continuat el llibre.

El clima donava a la tarda un ambient conventual que convidava llegir. Però ha plogut i els núvols negres que m'havien enfosquit el menjador s'han tornat de color blanc, com si l'aigua els hagués tret el sutge. Ara tinc el menjador inundat d'una llum neta i crua, de consulta d'hospital modern. Els carrers semblen nous de trinca. Si no fos que tot es veu amb una claredat tan insultant, em vindrien ganes de sortir a estrenar-los.

Em cansa lluitar constantment contra la dispersió. No em trec de sobre la sensació d'avançar enmig de la jungla. Estic tip de viure alerta, abocat a la intuïció, com un d’aquells mariners que s’orientaven a través les estrelles. Ni la universitat, ni els diaris, ni els partits, ni els amics, ni les noies, res no m’ha donat un sistema sòlid de referències. Cada dia em sento més estranger a casa meva, fins i tot m'estic avesant a llegir en anglès -jo que era tan reticent a aprendre’l.

Ahir sopava amb l'A. i, amb una riallada nerviosa, quan no ens havíem acabat encara l'hamburguesa, em va dir: "Em follaràs, aquesta nit, Enric?". El noi que porta la sala acabava de venir a saludar-nos. Cada cop que vaig a l'Oli en un Llum, penso, avui el noi de les Relacions Públiques no vindrà a la taula, però mai no falla, el tio. Sempre em ve a donar conversa de cortesia i em mira com dient: "Tu sí que la saps llarga". (…)