El repte (Avui)

Fa la pinta que l'hegemonia establerta per les velles democràcies després de la Guerra Freda (només destorbada per Bin Laden i un parell de dictadors sonats) comença a trontollar. Geòrgia és el moment de màxima tensió entre Washington i Moscou, des de l'ensorrament de l'URSS; també desafia l'orgull europeu d'haver imposat l'esperit pacifista entre els països democràtics (si és que Europa té orgull). L'ajut humanitari ordenat per Bush és una excusa per demostrar a Putin que els EUA no renuncien al paper de policia mundial; i una manera d'advertir-lo que no somiï en "Txecoslovàquia 1968". Si Rússia ha trobat en la ineptitud del govern georgià la manera de començar a temptejar una reconquesta del terreny perdut, les reaccions dels EUA i el Regne Unit denoten pressa per tornar el gos a la gossera abans no sigui tard. Les llibertats que s'ha pres Rússia fan pensar que Moscou té moltes ganes de marcar perfil propi (perfil de tancs, policia, capitalisme primitiu i una vaga democràcia). Rússia exigeix un tros més gran de pastís i, a més, l'exigeix fora de la tutela occidental. L'ascens de Rússia i de la Xina arriben en un mai moment per a Europa i els EUA; un moment de dirigents grisos i de recessió econòmica (que és quan els governs tenen menys marge de maniobra i els exèrcits més pressa per sortir). Aviat tindrem l'oportunitat de demostrar que la nostra hegemonia se sustenta en veritats més sòlides que el "Yes, we can" i d'altres delícies del màrqueting

Click to read more ...

Hola Rússia (Rac 1)

L’atac de Rússia a Georgia ha fixat un mal precedent. Bé podria passar que, molt aviat, Ben Laden ens semblés una toia, al costat dels gegants que comencen a qüestionar l’hegemonia nord-americana i, per tant, la de les democràcies occidentals. Si no n’hi havia prou amb la Xina, ara és Rússia que es desperta -i de força mala llet- a les mateixes portes d’Europa. El conflicte de Georgia podria marcar un punt d’inflexió en les relacions internacionals. Alguns analistes fins i tot l’han comparat amb les guerres de Holstein i Schleswig que al segle XIX van iniciar l’ascens d’Alemanya, o també amb l’assassinat de l’arxiduc austríac, a Sarajevo, que va posar en marxa la I Guerra Mundial. Georgia, que s’havia abraçat a l’OTAN per fugir de Rússia (igual que Polònia es va abraçar als països Aliats en el seu moment), s’ha quedat sola. On és la potència militar que els Estats Units han exhibit aquests anys? Sarkozy ha aconseguit que Rússia es comprometés a fer tornar els tancs amb la condició d’obrir el debat sobre l’estatus de les províncies independentistes. Però tothom sap que aquestes dues províncies només són una excusa; una excusa que Rússia utilitza per posar a prova la seva força i el seu pes en el món. Putin potser farà tornar els tancs a casa, però ara ja sap que Rússia fa por i que la seva àrea d’influència és un límit pels Estats Units. Cal recordar que els russos no només van perdre la guerra freda sinó que, a més, han acabat anant tots amb texans (començant pels seus dirigents). És a dir, que són un poble ferit en l’orgull; segurament amb una fúria latent, com els alemanys de 1930. Per tant, poca broma

Click to read more ...