Dietari telegràfic (13.9.08)

Abans de reprendre la vida parisina, Louvre. Cinc hores de caminar, no me siento las piernas. Jo n’hauria tingut prou amb la pintura francesa i italiana però la Xènia ho volia veure tot. No havia vist mai ningú amb tanta marxa en un museu. Al final no sabia ni com em deia, però he après moltes coses. La Xènia té frases per tot. Canaletto: "Tens raó és bo: el punt just de tècnica i talent i deixa de dibuixar quan li dona la gana, com tots els grans pintors." Champaigne: "Pobret, només va pintar bé Richelieu i segurament el mèrit era del personatge". Fragonard: "Vols dir que no era homosexual? Només pinta bé les dones, es nota que als homes no s’atrevia a mirar-los de cara." Delacroix: "Aquest paio triava els models amb molta cura, només pintava gent amb personalitat, com ell." El retrat de la Pompadour de jove, fantàstic. La calva de l’autoretrat, amb dos collons, com un gest de distinció en un temps en què cap home important gosava sortir en públic sense perruca. Davant de la Gioconda, una massa de turistes: Sembla la moreneta, li han muntat un altar. Ucello, Caravaggio, La Tour, etc. Les vaixelles gregues, romanes i etrusques: representacions d’orgies a tot drap. La Venus de Milo, les nenes tontes fent-se fotografies al seu costat. Egipte: la sensualitat morbosa de la mort. Mesopotàmia: la força i la pols, aquells lleons amb cap d’home barbut, espantosos. La corona de Carlemany, l’armadura d’Enric III, els apartaments de Napoleó III. El codi d’Hamurabi. El palau del Louvre no s’acaba mai; portes i habitacions per tot arreu. Una seu imperial per les runes dels vells imperis: val a dir que l’escenari està a l’altura de les peces. Però potser n’hi ha masses, no calia posar tot el saqueig a exposició. Per sopar un rattaouile de premi. Una clienta truca la Xènia mentre cuina: "Això sí que m’agrada, portar un imperi amb davantal!". Jo encara penso en l’efecte dels núvols damunt les tulleries, densos, manieristes, com una prolongació de l’arquitectura. ¿A París, el cel fa joc amb l’arquitectura o l’arquitectura fa joc amb el cel?

Click to read more ...

Dietari telegràfic (11.9.08)

De comiat, un esmorzar anglès com déu mana. Els ous eren tan bons que he perdut el tren per un minut (la renfe m’ha mal acostumat). Abans de marxar, una abraçada i una altra, més apassionada, a través de la valla. Tren. Només dos anglesos clàssics en tot el vagó, però com brillen! El gras, magnífic: amb barret i un abric llarg, xarmant com Oscar Wilde. Retrobo la Xènia: molt enfadada amb l’ordinador, que no li funciona. Entrecot i National Gallery. Canalletto (entretingut); Veermer (les dones que pensen); Hoggart (el sarcasme anglès); Gainsborough (el noble l’avorriment del country side); Delaroche (la jove reina a punt de ser executada, amb tota la por concentrada en la boca i les aletes del nas, fantàstic!); Van Gogh (les floretes i la cadira, el concepte); Degàs (l’erotisme contingut de les dones); Zurbaran (el millor dels pintors espanyols, que sembla que pintin per fer por); Phillipe de Champaigne (el retrat de Richelieu, és impossible pintar un tipus com aquell i que et surti un quadre vulgar). Sortim del museu: Londres en hora punta sembla Nova York però amb les voreres estretes. L’Eurostar, molt bé. La Xènia, que anava en primera classe, ha sortit dient que era el non va plus del luxe i el bon gust: fins i tot ha demanat al cambrer quina colònia portava. La impressió de retrobar París. Com passar de Catalunya a Espanya. Les terrasses plenes, les voreres amples, els carrers nets, les noies fent-se les interessants, el ritme d’imperi. Comprens que anglesos i francesos s’odiessin, és el gòtic contra Versalles. Cap taxi. Que no treballa ningú, aquí? La Xènia diu que sí que treballen, els francesos, que han trobat el punt just i treballen poc però bé. No ho sé. Londres sembla una màquina de fer quartos, París un balneari. La Xènia diu que no m’enganyi, que els francesos ensenyen París i amaguen les fàbriques igual com els anglesos ensenyen Londres i amaguen la dolce vita del country side. Trucada d’un amic: "És clar que no treballen, els francesos. Una gent que s’aixeca a la mateixa hora que tu i que a les dotze ja dinen, com vols que treballin?"

Click to read more ...