P.d. Carta a la Júlia

Casualitats de la vida, avui el senyor Foix ha publicat un article a La Vanguardia dedicat a Salt a la foscor. Diu que la traducció és excel·lent, que el pròleg és molt “interessant i imaginatiu”, i que en les cròniques d’Assía hi batega un ambient que li recorda, en alguns aspectes, el que passa avui a Europa.  Després de la performance que vaig organitzar l’altre dia amb la carta de la Júlia n’havia de deixar constància. Ara ja tenim La Razón i La Vanguardia. Quedo pendent de posar per escrit el que vaig mirar d’explicar a la presentació. Disculpeu la llauna, però els llibres es publiquen -com a mínim- per intentar vendre’ls. És un esnobisme impresentable fer passar gana als editors. Aquestes indecències les deixem pels escriptors que es consideren l’elit (ups!).

Carta a la Júlia

Hola Enric.

Sóc la Júlia que va venir a l’acte.  Gràcies per signar-me el llibre perquè en el fons sempre m’ha semblat una horterada demanar aquestes coses. Aprofitant que avui faig un comentari al teu blog, m’agradaria felicitar-te pel nou llibre, que és brutal, i també per tot el que escrius en general.

Vaig descobrir a Pla després de llegir El nostre heroi. A l’escola m’havien fet llegir “Contraban”, però en aquell moment no em va semblar un escriptor especialment trascendent. El pare en parlava a casa i, sumat al teu llibre, vaig descobrir un món que encara no s’ha acabat. Sempre m’havia agradat la història, i aquest període més que els altres; la figura de Francesc Cambó m’atreia especialment i, per tant, ja et pots imaginar el descobriment. Per tot això, em sembla que una persona com tu, amb aquest coneixement que tens d’aquella època, i la capacitat amb què fas entendre ara allò què passava llavors, hauries de compartir el que saps una miqueta més.

Escriure un llibre deu ser duríssim, però podries organitzar alguna mena de seminari, de curs, no ho sé. Em sembla que això ens ajudaria a tots aquells que no tenim tant temps com voldríem per llegir i, sobretot, per triar. Els teus lectors t’ho agrairíem i, a la llarga, el país també.

Dispensa la carta, et dec semblar una boja. Però volia aprofitar avui que faig un “comentari” per dir-te tot això.

Júlia Mayans

RESPOSTA

Benvolguda Júlia,

Moltíssimes gràcies. Ara mateix m’agradaria ser un autor del segle XIX per poder escriure -sense sonar xaró- que he llegit el teu comentari com si m’hagués caigut del cel. Dispensa que em gronxi en els teus elogis una estona. De vegades em sento com un gos abandonat rosegant un os sec -amb aquella obsessió que hi posen, pobres animals. Encara puc pagar les factures, gràcies a Déu, però me n’alegro que t’hagi interessat Salt a la foscor. Jo també penso que és un llibre que té una certa gràcia. Tot i que el vaig presentar l’altre dia, ja fa dos mesos que circula. No t’imagines pas quin és l’únic diari que n’ha parlat. La Razón. Sí senyora: no t’ho dic per desanimar-te però, si les notícies no m’enganyen, la situació és aquesta -li van dedicar un article llarg i positiu. Tu que ets jove, potser tindràs la temptació de parlar-me de victòries morals i d’idealismes per l’estil. Sàpigues que no hi crec gens ni mica. Al final, la moral que compta és la moral dels resultats. I els resultats són aquests: tot i que vaig debutar guanyant un prestigiós premi d’assaig que també està en possessió d’un catedràtic de Princeton;  tot i que he publicat tres obres que han provocat escàndol entre la gent honesta del país, tots els intents que he fet de ser pres seriosament han estat un fracàs estrepitós. La culpa és meva. Tinc masses sentiments, i un pensament massa analític. Tots els llibres de psicologia et diran que aquestes dues condicions perjudiquen el sentit pràctic i aquell punt d’ironia que cal per deixar-se sodomitzar. Vigila amb els meus llibres, Júlia, perquè són perillosos. Llegits per la gent madura del país poden provocar una agradable il·lusió de trempera passatgera. Però tu ets jove i podrien fer-te mal: a Catalunya s’ha de créixer sempre una mica tort, com la torre de Pisa. Pel que fa a la idea del seminari me l’apunto, perquè el futur ningú no el pot preveure. Ara mateix, però, em temo que si muntés un seminari només vindrieu tu, la meva nòvia i aquell lector que tinc que viu a Bali la meitat de l’any. Espero que el llibre que estic escrivint sobre ciutats també t’agradi, tot i que serà més pacífic i més cosmopolita.

Molt agraït i a disposar,

(Ah!, i naturalment no crec que estiguis boja però en aquest país això no et servirà de res: gràcies altra vegada)

Enric