Pederàstia (Rac 1)

Aquesta xarxa que s’ha desmantellat de pederastia. Precisament ara vinc de llegir un llibre d’un autor francès de primers del segle XX, dels temps en què encara no hi havia internet. És un llibre dur però divertit que Paul Leautaud va dedicar a la mort del seu pare. En la primera part del llibre, l’escriptor recorda la infantesa; en la segona, descriu la llarga agonia del seu progenitor amb un detallisme irònic, bastant complaent. Leautaud degusta la venjança amb la lírica justa, dintre dels límits en que és possible venjar-se d’algú sense perdre la humanitat. Explica a quina velocitat va descobrir la cruesa de la vida gràcies a la intensa activitat sexual del seu pare, que no tenia temps per res més. És un llibre ple d’anècdotes. En una de suau, Léautaud recorda com una de les moltes amants que li feien de mare l’obligava a fer el llit de son pare mentre li explicava amb pels i senyals la nit que havia passat amb ell. Es veu que, en plena agonia, veient patir tant el moribund, una senyora va dir: “Bé, no n’hi ha per tant, al capdavall aquest home s’ho ha passat la mar de bé a la vida.” Hi ha gent que es pensa que les seves ganes de viure poden passar per davant de tot. Hi ha gent que en nom de la llibertat és capaç de trepitjar les flors més tendres. Les il•lusions són cosa de cadascú. Les fantasies, també, són de cadascu. Però després hi ha el preu que fem pagar als altres per realitzar-les. Més enllà de la vida, no hi ha res més valuós ni que valgui tant la pena de protegir com la innocència. Destruir-la per un instant de plaer, no té perdó.

Click to read more ...