Dietari (Llibres i llibres)

Dimecres

Aquests últims dies m’he fet un tip de voltar per Londres mirant de comprar un lector d’e-books. Ha estat impossible. Hi ha molts models -un fotimer d’aparells desconcertant- però no n’he sabut trobar cap que em fes el pes. Això de l’e-book és una idea boníssima, el concepte està molt ben pensat. Jo, em sap greu, però no sóc un romàntic del paper ni de cap estri -no sóc fetitxista-, i la perspectiva de viure en una casa neta de llibres em posa de bon humor, que em diguin on he de firmar. El 97 per cent del desordre que tinc al pis de Barcelona es resoldria si em pogués vendre la biblioteca al drapaire. Llibres al menjador, llibres a les taules, llibres a les cadires, a terra, damunt del llit; evidentment també hi ha llibres a les lleixes de la llibreria de roure que em vaig comprar quan vaig marxar de casa els pares ja fa força anys -10 per ser precisos.

L’e-book és el futur, però ara mateix és un invent inacabat. Em fa pensar en el cotxe d’aigua o d’energia solar. Si es donessin les condicions per la seva popularització, l’ipad no hauria sortit com ha sortit –passant olímpicament del sistema aquest que permet llegir en pantalla sense cremar-te la vista. Tota la espectació que va crear l’ipad es va desinflar quan es va veure que no aportava cap novetat a la lectura en pantalla. Quan encara no havia sortit i tothom tenia l’esperança que revolucionaria el món dels e-books, els diaris anglesos l’anomenaven the jesustablet. Sí, sí, com sona. El mesies es farà esperar, però, els oftalmòlegs poden estar tranquils. Per part meva, hi he posat tota la fe que he pogut, una fe excepcional, fins que avui, en un Waterstone, la dependenta que m’atenia ha mirat amb circumspecció al seu voltant, ha tret l’iphone i, discretament, com si m’estigués passant un sobret de cocaïna, m’ha dit ensenyant-me l’aparell: “Vols un consell?, per aquests diners val més que et compris això”.

Ueps, més llibres.

Abans de marxar voldria dir quatre coses de la biblioteca de la London School. Jo, que sóc un usuari difícil i he de confessar que en aquests temples de la cultura sovint hi caic adormit com un soc a causa del silenci soporífic que hi regna, només puc cantar-ne meravelles. Hi he treballat a cor que vols. A la bibioteca de la LSE hi he trobat el punt just d’activitat i de quietud, d’espai i de recolliment, i una llum sedosa i clara perfecte per llegir.

L’edifici es troba davant per davant del pub del campus universitari, a una cantonada d’una llibreria, a dues d’un teatre i a quatre passos d’un parc. És un edifici blanc, de pretensions futuristes, que crida l’atenció entremig de la clàssica arquitectura anglesa decimonònica, de formes tímides i discretes. Tot i que l’edifici és rectancular, per dins sembla una torre alta, ample i tubular. La sensació de circularitat, emfatitzada per una enorme escala de caragol central, que puja els quatre pisos amb un giravolt generós, lent i pesat, és la clau conceptual de l’edifici.

L’ambient de la biblioteca ve marcat per la distribució de l’espai al voltant d’aquella gran escala de caragol i dels ascensors que pugen i baixen travessant-la. La multiplicitat de climes dins d’un mateix gran espai esventrat i circular, així com l’onatge de sons que van i vénen esmorteïts per les fabuloses dimensions de l’edifici, creen un ambient irreal, relaxat, de nau espacial. La llum natural entra per la cúpula de vidre que corona l’edifici i va baixant amb una calma dolça, flotant i matisada.

Els llibres te’ls has de buscar tu mateix entre les fileres de llibreries metàl·liques i mastodòntiques que hi ha disposades a cada pis. A l’entrada hi ha màquines per treure’ls en préstec -i tornar-los. Deu haver un miler d’ordinadors d’accés lliure, en taules prou amples perquè els llibres comparteixin espai amb el teclat. El mínim personal. La biblioteca tanca a partir de les 12 de la matinada i torna a obrir les 8 del matí. I no sé què més dir. Hi vaig conèixer una finlandesa però no me la vaig poder lligar. S’hi veuen estudiants de tots colors i s’hi escolten un fotimer de llengües. El dia que els e-book funcionin com déu mana mmmm…. les llibreries desapareixeran, l’aire es purificarà d’àcars i bitxets -potser fins i tot massa- i suposo que l’espai social, que ara són quatre sofas i dues màquines de cafè, serà vistosament ampliat.