Il·luminats (Rac 1)

Em fa molta gràcia que Iniciativa es mantingui a les enquestes tot i les bufetades que està rebent de tot arreu. Ja vaig dir que convertir-la en el cap de turc dels problemes que té el país a la llarga serà contraproduent. En l’entrevista que Jordi Basté va fer a Saura ahir al matí ja va quedar clar que els dirigents del partit són senyors molt segurs de les seves opinions. El comunisme ja ho té això; forja caràcters impassibles, aquesta mena de polls ressucitats insensibles al dubte i a les reaccions del món que tenen al davant. Atacar Iniciativa, buscar-los les pessigolles amb la gestió, és massa fàcil i, precisament per això, és contraproduent. Els problemes que ha generat la nevada no tenen a veure amb la gestió, sinó amb problemes de fons que no es volen afrontar. Iniciativa desapareixerà quan aquest país es faci gran, quan es comenci a fer un discurs de poder, quan algun govern estigui disposat a atacar, per exemple, el monopoli de les empreses privatitzades per l’estat, com s’ha fet, timidament, amb Spanair. Mentrestant, convertir Iniciativa en l’ase dels cops, fugir d’estudi ressaltant els seus errors, augmentarà la insatisfacció general amb els polítics, però no pas la dels votants d’Iniciativa, que són gent monolíticament satisfeta, que han vist la llum del galliner i l’han confós amb la de Déu.

El cap de turc (Rac 1)

Déu me’n guard de defensar Iniciativa. Per mi Iniciativa podria desaparèixer demà mateix. És un partit que concentra tota la inconsistència del país, tota la pedanteria, tota hipocresia i tota la irresponsabilitat. És l’infern empedrat de bones intencions, la combinació més pura del ventall d’inanitats que ens ha dut pel pedregar. El seu pas pel govern ha estat una exhibició de buidor i d’incompetència. El cas d’Horta de Sant Joan és només la cirereta d’una trajectòria exemplar. Cap partit representa tan bé la tradició de demagogs i d’intel·lectuals de casinet que Catalunya ha donat els últims 100 anys. Per això tots els partits tenen algun defecte d’Iniciativa i, en canvi, Iniciativa no té la virtut de cap partit. També per això, a mesura que el decorat cau, a mesura que el públic veu el rei despullat, a mesura que s’agreuja la crisi de credibilitat i s’estén el nerviosisme, els atacs contra Iniciativa augmenten. Els sistemes podrits sempre busquen caps de turc. Els partits, els diaris, els columnistes creuen que ataquen Iniciativa però en realitat s’ataquen ells mateixos, ataquen l’univers de banalitats i  sublimacions cofoistes que fins ara els ha justificat. Tot aquest linxament que pateix Iniciativa té uns emotius colors crepusculars. Veure el monstre devorant-se ell mateix com al final d’una pel·lícula. Potser prendrem mal, però tinc una certa curiositat per veure com acaba tot plegat.