Història del bilingüisme (Catalunya Oberta)

Benvolgut Arcadi Espada, 

He rebut d'un amic la carta que cada diumenge escrius pel director d'El Mundo, aquesta que encapçales "Querido J". No sé si Don Pedro et llegeix gaire. Jo et llegeixo poc, i potser per això m'has fet pensar en la primera vegada que et vaig veure. Estava al Tirsa amb uns amics i vas aparèixer amb la teva banda. Tens el cap gros i em vas semblar més baixet que a la tele. Em va impressionar la teva mirada tigresca i fosca, i el teu pit de pollastre del Prat. També recordo l'admiració que et professava el teu seguici, et vaig trobar un autèntic personatge. 

Te'n deus haver oblidat, però vaig venir a felicitar-te pel teu llibreContra Catalunya. Et vaig dir que era una obra patriòtica. Em vas respondre amb un silenci d'estranyesa, et devies pensar que et volia pendre el pèl. Però deixa'm insistir-hi: Contra Catalunya és un llibre patriòtic, és com les xiulades que Julio Camba dedicava a les obres de teatre espanyoles, quan circulava per aquests móns de Déu. Pobre Camba: "¿Cómo convencerlos de que el mal patriota era el autor y de que el patriotismo consistía precisamente en silbarlo?", es preguntava en un article. He vist que el citaves en la carta de diumenge. Potser tu, quan et sents sol, et preguntes el mateix.

Consti que m'agrada que critiquis les inconsistències del país i que vagis sempre per davant, assenyalant les posicions que prendran els espanyols. En la teva carta a don Pedro deies que el bilingüisme és una càrrega; donaves a entendre que cal ser un pallús o un ignorant per qualificar-ho de riquesa. Felicitats; si bé és curiós, tu que mai no t'estàs de demostrar tot el que saps, que deixessis d'informar a don Pedro de l'article que Pla té sobre el bilinguisme. Pla el va escriure per respondre un elogi enverinat de l'Enrique Badosa, com aquests que tu li has fet quan ja era mort i no es podia defensar. O com aquests que fas als nostres nens intel·ligents abusant de la seva vanitat. 

Quan Pla va escriure que el bilinguisme és una tragèdia, el problema tenia una solució relativament senzilla i democràtica. Em sembla que ja saps la història, però te l'explico per si de cas. En un acte d'humilitat i patriotisme, una colla d'intel·lectuals catalans encapçalats per Carles Riba es tapen el nas i juguen l'última carta que li resta al país. Som als anys 50 i el règim no només no s'acaba sinó que està més fort que mai. Aquesta colla sap que el país passa un pont estret i que si la continuïtat es trenca tot anirà pel forat de l'aigüera. Convençuts que han de guanyar temps perquè el país arribi viu a la fi del règim, s'avenen a pactar amb una colla de falangistes espanyols que han sentit la crida de la democràcia, sobtadament. 

Aquesta colla, encapçalada per Dionisio Ridruejo, Antonio Tovar i Laín Entralgo, se sent incòmoda amb Franco. S'adona que l'única possibilitat de modernitzar l'Estat passa per Catalunya. El catalanisme és l'única oposició a Franco decent, l'única alternativa liberal. Els comunistes, els monàrquics, tota l'oposició espanyolitzant és una catàstrofe. Si els intel·lectuals catalans necessiten l'ajut dels intel·lectuals castellans perquè el país respiri, els castellans necessiten els catalans per sentir-se espanyols una mica civilitzats. Aquestes són les bases del diàleg i aquesta és la història del bilingüisme. Ridruejo es compromet amb Carles Riba a donar suport a la llengua catalana davant del règim a canvi que els intel·lectuals catalans reconeguin obertament el castellà com una llengua del país. 

D'aquí ve la parida que el bilingüisme és una riquesa, que ara tu escarneixes amb tanta valentia. Durant anys, aquest tòpic ha estat una manera de fer de la necessitat virtut. Si durant la dictadura va ser l'argument dels catalanistes, aquests últims 30 anys ha estat la cançoneta hippi de l'espanyolisme interessat en oblidar el passat sense passar per caixa. Naturalment, el gest de Ridruejo va servir de poca cosa. La publicació de llibres en català no va igualar les xifres del 1936 fins al 1977, quan el mercat i la societat de masses havien canviat completament. Tot això està molt ben explicat en un llibre nou que et recomano. Es diu Les millors obres de la literatura catalana comentades pel censor (Acontravent).

"Pompeyo Fabra es un catalanista furibundo -hi podràs llegir-. Pero a pesar del matiz catalanista de la obra, como la vida catalana se ha castellanizado gracias al Movimiento, y cada día son menos los interesados por estos temas, se considera que no hay inconveniente en que esta obra pueda publicarse." En un informe sobre Incerta Glòria, es llegeix: "para saber el diario de un miliciano no hace falta escribir una obra en catalán con pujos filosóficos a todo paso y con memeces". Mirall trencat és vista així: "Novela un tanto confusa y de escaso interès". De Badia i Margarit, en diuen això: "Defiende el bilingüismo pero no he encontrado nada ofensivo al uso del castellano". Però el resum de tot plegat em sembla que és aquest: "Novela en la que claramente sobran muchos besos."

Si el problema hagués estat només la prohibició de l'idioma, rai. El problema de la censura a Catalunya és la cultureta que va escampar a través de les generacions. Havent crescut en un context tan pervertit entenc que la intel·ligència et forgés aquesta mala llet de poll ressucitat. Però tranquil, que no ets l'última coca-cola del desert. Com a molt ets l'última coca-cola del neofalangisme desnatat dels anys 70, rotllo Fernández de la Mora. T'has parat a pensar per què, d'un temps ençà, quan busques joves intel·ligents només trobes independentistes? Trobo molt bé que critiquis el país; però quan la crítica viu més de les febleses i els errors dels altres que no pas de la voluntat d'esmena, acaba sent autodestructiva i banal. Fer el fatxenda és fàcil, per pixar només t'has de posar a favor del vent. Però tard o d'hora arriba la factura, i aleshores queda al descobert quant d'amor i quant de fum hi havia en les coses que has anat fent. Per això, la tradició catalana té encara els seus problemes, però la tradició espanyola, a Catalunya, no val res.

Cordiament,

Enric Vila