Valors i senyals de trànsit (rac 1)

A mi ja m’agrada conduir a poc a poc i estalviar-me embussos, i que a la nit les carreteres tinguin un punt d’il·luminació romàntica, de sopar íntim amb espelmes. Però aquestes relacions que estableix el PSOE entre les polítiques viàries i la crisi econòmica em fan pensar en les metàfores de Mas quan li pregunten per la llibertat de Catalunya. El que hauria de fer Zapatero, en comptes de fer de sargidora de pedaços, és comprar-se uns pantalons nous i cantar la canya al poble. Dir: “senyors, s’ha acabat el bròquil. Tants anys de viure d’Europa, de Catalunya i de fer el fatxenda amb els diners de les privatitzacions dels monopolis franquistes ens han deixat pelats com unes rates. Queda prohibit criticar els catalans, mirar el futbol i sortir a fumar al carrer o fer el carajillo en hores de feina. Ja n’hi ha prou de tocar el bombo. Fa més d’un segle que vam perdre Cuba i Filipines i ni de Catalunya ni d’Europa ja no en treurem ni un duro.” El que necessita Espanya, en definitiva -igual que Catalunya, que amb això anem de bracet-, és que les classes dirigents deixin de tractar els ciutadans com si fossin criatures consentides. En les democràcies febles, quan el poder es deslegitima la propaganda augmenta. S’hauria d’aconseguir anar justament en direcció contrària. Són els valors que cal concentrar-se a canviar i no els senyals de trànsit. Si els polítics miressin de dir més les coses pel seu nom, en comptes buscar tantes solucions màgiques, potser el sentit de la responsabilitat augmentaria i la insatisfacció disminuïria.