Qui és el barrut (Rac 1)

La primera cosa que ens hauríem preguntar és si els controladors són un col·lectiu de folls o de barruts sense escrúpols. Si la resposta és afirmativa, aleshores donem gràcies a Déu perquè el nombre de catastrofes aèries ha estat realment acceptable fins ara, malgrat l’espectacular augment del trànsit d’avions. Una altra opció és pensar que aquesta gent és, com a mínim, igual de professional i d’assenyada que la majoria de ciutadans –cosa que no és dir gaire, cal admetre-ho. En aquest cas, la seva reacció extrema indica que potser estan desesperats i això demanaria un esforç per mirar de ser una mica equitatiu. Ja sé que a la gent només li interessen les seves vacances pagades a preu de saldo. Però per què tothom està tan enfadat amb els controladors i tan poc enfadat amb el govern? Per què els diaris han deixat tan en segon pla la veu dels controladors durant la negociació? És veritat que arriben a treballar fins a 200 hores mensuals? Per què sabem tan poc de la seva feina? Per què la gent no recomana als seus fills que es facin controladors, en comptes d’excitar-se tan quan s’esbomba el seu sou? Què hauria passat si hagués estat un govern del PP i no del PSOE el que hagués recorregut a l’exèrcit? Per què el govern va aprovar la llei just abans del pont i no després? Arrossegant tants mesos de conflicte, no havia previst el govern que els controladors podien reaccionar així o ha utilitzat el pont –i els estalvis de la massa irritable i viatgera– per guanyar-los la partida?